2o12

Aquí está nuestro ya inevitable saludo de año nuevo. Este año lo presentamos en una forma un tanto inclasificable. Para empezar hay dos versiones ligeramente distintas, que podemos llamar completa y básica. La versión completa es un video, simple y común y con sonido.

el president anuncia noves retallades

Ahir al vespre, en una breu roda de premsa en la qual no va donar gaires detalls, el president de la Generalitat va anunciar una nova retallada. A partir del proper mes de gener i abans que finalitzi març, tots els treballadors per compte aliè hauran de sotmetre's, amb caràcter obligatori, a l'amputació d'un braç. En ser preguntat sobre quin dels dos braços s'amputaria, el president va deixar la porta oberta a negociacions en aquest sentit, si bé va expressar la seva preferència per la mutilació del braç esquerre. El president va afegir que es tracta d'una retallada dolorosa però necessària.

¿blackberry?

Hace tiempo que no escribo en este blog. Tanto que algunos deben pensar que solo es de Joan. Pero yo también colaboro en la teoría. Voy a pasar a la práctica.

En el diario The Wall Street Journal, que encontraba gratis en la secretaría de La Salle cuando iba a clases del MPM, encontré una nota titulada Your Blackberry-or your family  y ahora quiero compartirla con ustedes.

pernil amb espècies

Sabeu què és el Spam? El correu no desitjat, direu. O el correu brossa. Doncs sí, ja és això. Correus publicitaris enviats en massa a destinataris que no els han sol·licitat. Però això és ara. Avui he sabut d'on ve que es faci servir aquesta paraula amb aquest significat, i resulta que sembla ser que l'origen és a un skecth de 1970 dels Monty Python. El sketch, amb el surrealisme propi dels Monty Python, transcorre en un cafè ple de vikings on tots els plats del menú porten Spam i una clienta intenta que li serveixin un plat que no en porti sense aconseguir-ho. I és que Spam és una marca de carn de porc enllaunada, originaria dels Estats Units i que existeix des de 1937, que es va fer molt popular a Anglaterra després de la Segona Guerra Mundial. De fet, Spam és una contracció de SPiced hAM, és a dir, pernil amb espècies.

Wikipediejant una miqueta, he sabut a més que:

• El primer enviament massiu de missatges no desitjats es va fer per telègraf als Estats Units al maig de 1864.
• El primer spam informàtic data de 1978 i es va enviar amb la xarxa Arpanet (la precursora d'Internet).
• Als anys 80 els usuaris de xats omplien les converses de missatges amb la paraula spam per desplaçar els missatges que no volien que es veiessin (d'altres usuaris, és clar).
• El terme spam per designar missatges no desitjats es va començar a fer servir cap a 1993, però es referia a missatges en forums de discussió o xats.
• Spam és l'acrònim de Sales Promotion and Marketing, terme utilitzat des dels anys 80 i que també podria ser a l'origen del terme. Hi ha moltes falses etimologies en aquesta línia.

Per acabar, us deixo amb el sketch dels Monty Python. Subtitulat en espanyol, s'hi tradueix Spam per cerdo.

deterioro

Defensores de la corrección del lenguaje los hay desde hace siglos y son fáciles de encontrar. En cambio, encontrar defensores de la comunicación me parece más difícil. Y me sorprende, porque con el deterioro del lenguaje se deteriora la comunicación y, a fin de cuentas, el lenguaje es a la comunicación lo que la forma es al fondo.

Seguro que todos, en algún momento u otro, hemos leído u oído hablar acerca del progresivo deterioro del lenguaje. Teorías y opiniones las hay para todos los gustos; desde los que abogan por la disciplina en el uso del lenguaje para proteger el idioma hasta los que optan por dar la máxima libertad y opinan que este deterioro forma parte de la natural evolución del lenguaje.

top manta deluxe

Aquest estiu hem passat 3 setmanes a l'Argentina. Hem anat, principalment, a visitar la familia: els meus sogres, cunyats i nebots per part de la Susana sobretot. Però també la resta de la família i amics que la Susana va deixar a l'Argentina quan va venir a viure aquí.

L'Argentina és un país que no deixa de sorprendre'm, tot i que aquesta ha estat ja la meva tercera visita allà. Durant les properes setmanes, i en la mesura que puguem, us explicarem algunes coses que hem vist i que ens semblen interessants o divertides. Per començar, us mostrem com és a Tucumán (oficialment, San Miguel de Tucumán), la ciutat més gran i important del nord de l'Argentina, la venda il·legal al carrer de pel·lícules i música.

pseudociències

Fa ja molt de temps que vull escriure alguna cosa sobre pseudociència. Que què es la pseudociència? Per ser breu, pseudociència és el nom - pejoratiu, és cert - que s'aplica a allò que és pretesament científic vist des del punt de vista de l'escepticisme científic. Des d'aquest punt de vista es consideren pseudociències la parapsicologia, l'astrologia, l'ufologia, l'homeopatia, l'osteopatia, l'alquímia, el biomagnetisme, la numerologia, el feng-shui, la quiromància, la telepatia, la telequinesi, el mentalisme, el tarot, la vidència, les flors de bach, la cromoteràpia, el reiki i una llista inacabable de disciplines de creixent acceptació pel gruix de la societat.

Vagi per endavant que el meu punt de vista personal és el del escèptic. Els qui militen contra les pseudociències afirmen fer-ho perquè aquestes amaguen un perill, doncs sovint la creença en una pseudociència porta aparellada la negació d'alguna via científica. Un exemple molt clar de perill és el del malalt de càncer que rebutja seguir un tratament mèdic per seguir-ne un d'homeopàtic. I és perillós perquè l'homeopatia mai no ha pogut demostrar que sigui eficaç mentre que, per contra, sí que s'ha pogut demostrar que no ho és. Però tot i que, com dic, fa molt de temps que vull escriure alguna cosa sobre les pseudociències - i que ja porto escrits aquí dos paràgrafs - no ho faré pas extensament encara. De fet, és fins i tot possible que no ho faci mai, perquè posats a militar prefereixo fer-ho en altres camps. El que volia aquí és mostrar-vos un curt d'animació que tracta el tema d'una manera que a mi em sembla brillant.

un present feixista

Després de les passades eleccions, he sentit parlar força de Josep Anglada i el seu partit Plataforma per Catalunya. En tots els casos hi havia en les paraules més o menys consternació pels bons resultats que ha obtingut el partit (i dic bons perquè se m'entengui; que si fos per mi, un bon resultat hauria estat que no hagués obtingut cap regidor). I és que, si bé la malaurada notorietat d'aquest individu no és recent, sembla ser que augmenta amb cada convocatòria electoral.

Quan vaig començar a sentir-ne parlar vaig pensar que aquest home i el seu partit tenien els dies comptats en el panorama polític del pais. Vaig veure un parell de videos i en un d'ells quedava clar que era incapaç de parlar coherentment sobre un llibre que se suposava que ell mateix havia escrit, i em va semblar que en conseqüència no mereixia més atenció perquè la cosa cauria pel seu propi pes. Però amb el temps vaig veient que pot arribar a ser motiu de profunda preocupació i font de notables problemes. Avui, a més, he vist un altre video que crec que he de col·laborar a difondre (és de fa quasi un any, però jo no l'havia vist fins avui). En el video es veu clarament que la xenofòbia d'aquest individu és només una petita part de les seves idees d'ultradreta.

cutre

Cutre. No em ve cap altra paraula al cap en veure aquest video d'Intereconomía en el que suposadament s'entrevista un dels acampats a plaça Catalunya. No crec que ningú, ni tant sols qui no sàpiga de què va la cosa, pugui creure-se-la ni volent.



Per cert: us heu fixat que Intereconomia emet la imatge ja aixafada? Vull dir que la càmera és format 4:3 però el senyal és en 16:9. Amb la resta de canals, per aconseguir aquesta imatge aixafada, tant del nostre temps, cal tenir activat el mode en que la imatge emesa s'adapta a la pantalla.

join the #SpanishRevolution

epicentro superficial

Los expertos del Instituto Geológico y Minero consultados por el Ejecutivo han ofrecido dos razones posibles para explicarlo: la poca profundidad del epicentro y el suelo de Lorca, que en lugar de atemperar los efectos del terremoto los amplifican y magnifican.

El Mundo. 12/05/2011

El epicentro se encontraría a una profundidad de 70 kilómetros y provocó fallos en la red de telefonía celular del Instituto Costarricense de Electricidad (ICE), según ha informado el diario 'La Nación'.

Europa Press, 14/05/2011

Lo oí por la radio escuchando la noticia sobre el terremoto de Lorca. ...el epicentro, muy cerca de la superficie... (o algo así). Consultando periódicos en Internet confirmé que lo había oído bien; decían que el epicentro estaba muy cerca de la superficie (por lo visto en El País también lo decía aunque lo corrigieron). Pero se despertó en mí una duda: ¿el epicentro no es un punto sobre la superficie terrestre? La duda se despejó rápidamente con una simple consulta al diccionario de la Real Academia Española:

epicentro. (De epi- y centro). 1. m. Centro superficial del área de perturbación de un fenómeno sísmico, que cae sobre el hipocentro.

Mi duda era fundada. Efectivamente, no es que el epicentro estuviese a poca profundidad. Es que siempre está en la superficie. El que puede estar a mucha o poca profundidad es el hipocentro. Pero ahí estaban las radios y los periódicos hablando de un epicentro superficial. Y preparando este post he visto que no es un fenómeno aislado, como demuestra la noticia sobre Costa Rica. Por cierto, estoy seguro de que se trata de un error de transcripción, no creo que sean los expertos del Instituto Geológico y Minero quienes hayan enterrado el epicentro. El Mundo, además, coloca las palabras en boca de Rubalcaba. Alguien se equivocó al transmitir la información, y espero que fuese el periódico y no el vicepresidente.

Sólo la casualidad hizo que me diese cuenta, porque los terremotos no son precisamente mi fuerte. A la vista de esto me pregunto ¿cuántas otras barbaridades se deben publicar al cabo del día en medios supuestamente solventes sin que nos demos cuenta? Seguro que muchas.

pebre i plàtan

redecorem el blog

Des de dilluns de la setmana passada, aquest blog té una nova imatge. Durant tots aquests dies hem estat afinant-la i afegint algunes coses. El més destacable, segurament, és que hem incorporat al lateral un llistat dels posts que creiem que són més interessants. El que ha portat més feina, però, és que ara el blog conté una nova página - no post - en la qual intentarem mantenir actualizada una versió millorada de la taula de tarifes de mòbils que vam publicar en el seu moment. S'hi accedeix des del nou llistat del lateral.

diner negre

cmyk de sant jordi

En aquesta tampoc no hi ha trucatge. Sí que m'he permés ajustar el balanç de blancs i la saturació de color a conveniència, per acabar de portar el cian al cian, el magenta al magenta i el negre al negre.

rgb de sant jordi

Aquest cop no hi ha trucatge. Són els colors autèntics de les flors. Les fotos les vaig fer el passat dia de Sant Jordi.

comentar

Hacer un comentario en este blog no debería ser tarea especialmente difícil. No obstante, algunos de nuestros lectores, entiendo que especialmente poco avezados en la web 2.0, nos han comentado (de viva voz, claro) que no han logrado hacerlo.

Por eso y para ellos escribo este post. Trataré de explicar exhaustivamente y para todos los públicos cómo comentar una entrada del blog.

esos erre ese eses

¿Sabéis qué son los RSS? ¿Los usáis? Si habéis respondido no a alguna de las anteriores preguntas, este post os puede ser útil. Los RSS son una forma fácil de estar al corriente de lo que a uno le interese de la World Wide Web. Hoy en día son muchas las webs que van actualizando su contenido con relativa frecuencia, no siempre regular. Los blogs son seguramente el caso más claro, aunque no, desde luego, el único. Los RSS sirven precisamente para enterarse de qué novedades hay en las webs que cada uno decida y para ver y leer estos nuevos contenidos.

Seguro que habéis visto alguna vez el símbolo de los RSS, aunque quizá no hayáis reparado en él. Está en muchas páginas web; en esta misma, sin ir más lejos. Haciendo clic en él, uno se puede suscribir a la web en cuestión, lo que significa que recibirá un aviso cuando en esa web se publique algo nuevo. Seguro que más de uno de vosotros ya se está imaginando la bandeja de entrada de su correo electrónico con 50 correos de más, con lo cual estará pensando que esto es un despropósito y que no sirve. Pero no funciona así; los RSS no interfieren con el correo electrónico, sino que se consultan con otro programa. Aunque son igual de fáciles de usar que aquél y para empezar a hacerlo no hacen falta ni diez minutos. Es más: si tienes una cuenta de Google (si tienes correo de Gmail entonces ya tienes una cuenta de Google) basta con medio minuto. En este post explicaré como hacerlo. De verdad que valen la pena.

sant jordi

En el post una tulipa de reciclats, us explicava que un dia, en tornar de la guarderia, l'Edna i jo vam fer una flor de manualitats, concretament una tulipa. Pocs dies després, vam fer una altra flor de manualitats: una rosa de paper. Com que no he tingut ocasió de mostrar-vos la abans, aprofito el dia d'avui per fer-ho. No crec que hi hagi una ocasió millor.

Vaig trobar la manera de fer-la a Labores Najma. Em fascina el fet que només es necessita paper crêpe, filferro, tisores i paciència. Quan vam començar a fer-la, donava per fet que necessitaríem algun tipus de cola. I no és així. Paper i filferro, res més. Però si busqueu a la Web mètodes per fer roses de paper, veureu que n'hi ha per tots els gustos: d'origami, amb un tovalló, arrugant paper...

Que tingueu un bon dia de Sant Jordi.

reciclant disquets

Una altra de reciclatge. Aquesta vegada, disquets, d'aquells que en dèiem de 3 1/2 quan en realitat eren d'1.44 (per a qui no els va conèixer, no és que fossim tontus: eren de 3 1/2 polzades i hi cabien 1.44 megabytes - no rigueu, si us plau).

Total, que si en teniu 5, amb superglue podeu enganxar-los i fer un portallapis com aquest.

cmyk de sant josep

cmyk

una vergonya

Una vergonya és que finalment Gadafi hagi aixafat els rebels degut a la inoperància de la comunitat internacional.

Una vergonya és que els governs hàgin regalat diners als bancs per evitar-ne la fallida i que els beneficis d'aquests no hàgin deixat d'augmentar.

Una vergonya és que els governs demanin moderació salarial, que la patronal hi estigui d'acord, que els sous dels treballadors comuns estiguin estancats des de fa molt de temps i que, per contra, els directius s'apugin els seus propis sous un 26%.

japó, abans i després - japón, antes y después

Només un link a l'ABC News per si encara no ho heu vist. Movent el mouse d'un costat a l'altre es veu l'abans i el després. És impresionant:

Solo un link al ABC News por si todavía no lo han visto. Moviendo el mouse de un lado al otro se ve el antes y el después. Es impresionante:

http://www.abc.net.au/news/events/japan-quake-2011/beforeafter.htm

una tulipa de reciclats

De reciclats, per dir-ne d'alguna manera. I de seguida entendreu perquè ho dic.

A l'escola bressol de l'Edna, al costat de la porta de la seva classe, hi ha una mena de test amb unes flors fetes (crec que per una professora) amb una canyeta de xuclar, un envàs de iogurt i una mica de paper xarol. Ahir, quan vaig anar a recollir-la (a recollir a l'Edna, no a recollir l'escola) a l'hora de sortir, ella (l'Edna, l'escola no) volia endurse'n una (una flor, no una escola). I no podia perquè les flors són de l'escola, no són per ningú en particular. En conseqüència, la manera més fàcil de treu-re-la d'allà va ser dir-li que anéssim a casa a fer nosaltres unes flors com aquelles. I com que l'Edna és petita però no és tonta, vaig haver de complir la promesa. Aprofitant que feia mal temps com per anar al parc, es va menjar un iogurt, vam a anar a comprar paper xarol, vam agafar una canyeta de xuclar del calaix i ens vam posar mans a l'obra. La nostra flor és una mica més elaborada que la de l'escola, està una mica més folrada de paper, però és substancialment el mateix. Per si algú vol fer-ne unes d'iguales, us deixo a continuació unes fotos de l'elaboració que crec que són prou explicatives per sí soles.

el que està passant, en 131 segons

La portada d'avui del programa El Cafè de la República de Catalunya Ràdio, dirigit per en Joan Barril, descriu a la perfecció, al meu entendre, la situació dels països que anomenem desenvolupats en perspectiva. Com que em sembla molt bona, la he transcrit per reproduir-la aquí.

Normalment, en Joan Barril és qui fa la portada i qui, entenc, n'és l'autor. Avui estava malalt i ha estat Maria Eugènia Lozano qui l'ha dita. Suposo que igualment en Joan Barril n'és l'autor, però realment no ho sé. En qualsevol cas, em sembla brillant.

venjança

Avui a la ferreteria m'han estafat 10 cèntims. La compra valia 13.62 euros. D'entrada jo he pagat amb 23.70: un bitllet de 20 euros, una moneda de 2 euros, una de 1 euro, una de 50 cèntims i una de 20 cèntims. La caixera m'ha demanat si tenia 2 cèntims, perquè eren 13.62. He mirat si en tenia i, com que sí, li he donat els 2 cèntims. Ella m'ha retornat 10 euros i m'ha dit gràcies. Li he dit que li havia donat 72 cèntims i ella m'ha repetit una i una altra vegada que eren 62. Li he dit que bé, que no vindria de 10 cèntims, i me n'he anat.

Però quan he sortit de la ferreteria he vist clar que per la caixera sí que venia de 10 cèntims, perquè ella no hi ha renunciat. Tot plegat m'ha semblat una mica patètic venint de la ferreteria a la que compro habitualment des de fa més de 5 anys. I he decidit que quan hi torni a anar m'enduré alguna cosa per valor dels 10 cèntims, encara que no la necessiti. Uns cargolets.  Unes femelletes. Unes volanderetes. Un escairet. Qualsevol d'aquestes coses petitones que tenen exposades a granel a la ferreteria i que cada vegada que les veig penso en la quantitat de gent que se les deu endur sense pagar. Llavors he pensat també que, precisament perquè s'hi pot fer això, una ferreteria deu ser un dels pitjors comerços que hi ha per estafar 10 cèntims a un client.

reparar un paraigua

Les darreres pluges van deixar una mica malmès un dels nostres paraigües. Conec les necessitats dels  fabricants d'aquests estris, i sé perfectament que la seva subsistència depèn de què gent com jo compri paraigües amb certa periodicitat. Al cap i a la fi, ja sabem que no és que no es puguin fabricar paraigües més resistents, és que seria la ruïna dels fabricants. Però aquest cop vaig decidir no complir amb les meves obligacions de consumista i contribuir una mica més a la crisi: volia reparar el paraigua i ho vaig fer.

Per si algú més vol apuntar-se al carro, aquí us explico com ho vaig fer i us mostro unes fotos del procés.

triar un dit

Divagava jo fent zàpping, quan vaig ensopegar amb España Directo. Per a qui no ho sàpiga, un magacín informativo que hace cada tarde una crónica social de España (wikipedia dixit) a TVE1. Doncs deia que vaig ensopegar amb el programa i feien un reportatge sobre un home que va ser l'únic comprador d'un pis d'una promoció de vint habitatges. L'interès de l'assumpte estava en què els serveis comuns de l'edifici no s'han arribat a donar d'alta i no funciona la llum de l'escala, ni l'ascensor, ni tampoc la calefacció que resulta que està centralitzada. Se suposa que es tractava de fer una denúncia pública d'aquesta situació en què l'habitatge no és habitable.

El reportatge, la veritat, no em va semblar que tingués cap interès, i la manera de fer del periodista estava ben lluny d'agradar-me. Però la imatge del reporter mostrant la pols de la barana de l'escala em va impactar. És aquesta:

Com que vaig escàs de temps, només puc repostejar coses que veig. Avui, un web que he descobert al blog de l'Hèctor: fuck yeah dementia!!1!. Aquest és un exemple del que s'hi troba:

usb geek

Esto es lo más geek que he visto últimamente.

Darth Vader me parece especialmente logrado. Es un multiplicador de USBs. Espectacular.

Visto en Profesor Bot.

piscinífero

s- Ya te has tirado el agua, ¿no?
j- Sí... ¡Qué torpe!
r- ¡Ah! Por cierto, Ian Thorpe vuelve a...
- ¿Quién es Ian Thorpe?
r- Unnn... piscinífero. ¡Ay! Un nadador...

moderar los beneficios

Hace un rato oía yo en la radio que Angela Merkel quiere impulsar en toda la Unión Europea la moderación de los salarios. Óbviamente el objetivo de esta medida sería poner fin a la crisis. Además, Merkel dice que no deben subirse los sueldos según el IPC. Esto está bien, porque ciertamente es un poco tonto que al subir los precios un índice subamos los sueldos el mismo índice para que luego vuelvan a subir los precios y vuelta a empezar.

Esta mañana, en cambio, he leido que los beneficios del Banco de Santander han bajado en 2010 casi un 10%, y que esto no es bueno. En 2010 el Banco de Santander ganó 8.181.000.000 Euros. Cuando me entero de estas cosas no puedo evitar hacer algún cálculo, quiza porque soy de ciencias. Mi cálculo con esta cifra es 8.181.000.000 Euros / 15.314.200 asalariados = 534.21 Euros/asalariado. Esto viene a decir que sólo con los beneficios del Banco de Santander podría aumentarse el salario en 534 Euros al año (un 2.48% del sueldo promedio) ¡a todos los asalariados de España!. ¡Con los beneficios de un solo banco! ¿Cuanto se podrían subir con los beneficios de todas las empresas?

cmyk i l'any nou xinès

cmyk

aproximación a la verdad sobre las tarifas de móviles

ACTUALIZACIÓN: Para ver la tabla de tarifas actualizada, clicar aquí.

El título de este post es un tanto sensacionalista y tendencioso, lo reconozco. Pero supongo que todos estaremos de acuerdo en que, en España por lo menos, saber cuál es la tarifa (es decir, el plan de precios) de teléfono móvil que más le conviene a uno, y porqué esa y no otra, no parece tarea fácil. 47 tarifas posibles, sólo de contrato, entre los cuatro principales operadores. 40 operadores más en funcionamiento o camino de estarlo. Tarifas para llamadas nacionales, para el envío de SMS, para el envío de MMS, para llamadas desde el extranjero, para llamadas al extranjero, para navegar por Internet. Planes de ahorro para todos los gustos. Sólo esto ya desanima.

Yo me he planteado averiguarlo. Y a pesar de mis esfuerzos sólo he conseguido cierta aproximación. La aproximación es una tabla comparativa de las 47 tarifas de contrato de los cuatro operadores principales, que encontrareis en este post. Creo que puede ser una buena ayuda para quien quiera decidir a quién, cómo y porqué pagar por usar el móvil. Además, la comparación entre tarifas y entre operadores permite sacar algunas conclusiones interesantes.

educación y creatividad

Exposición sobre como el sistema actual de educación anula la creatividad, de Sir Ken Robinson. Está acompañada de lo que llaman Scribing. Las reflexiones me parecen interesantísimas, y la técnica del vídeo, brillante.

Lo he visto en la web de mi trabajo, tao.es.

En el blog de Verónica Vera está en forma de texto e imágenes estáticas.

urbanisme, informàtica

urbanisme

urbaniste

urboniste

urboniate

irboniate

inboniate

inbonmate

infonmate

informate

informàtec

informàtic

informàtica

adéu nadal

Per acabar d'acomiadar les festes de nadal (sí, sí... si reis encara era tot just abans d'ahir) us proposo un video de, precisament, l'inici de les festes.

Per no crear falses expectatives i no fer-vos perdre el temps, us diré que si el primer minut no us sembla interessant, tampoc us ho semblarà la resta.

rgb a la cavalcada de reis

rgb

falí anya nyou | falí aña ñevo

Con un poco de retraso pero aquí está nuestro saludo de año nuevo. ¡Tiene música!




Como siempre, es todo casero. Aunque se nota, hay que decirlo... por si alguien se queja de falta de calidad. Por si teneis curiosidad en como lo hemos hecho, la técnica base se llama stop motion. Hemos utilizado los siguientes programas:

• GIMP, edición de imágenes
• VirtualDubMod, edición de vídeo
• Avidemux, edición de vídeo y audio
• Audicity, edición de audio (gràcies, Isaac)
• VideoPad Video Editor, composición de vídeo

Todos son gratuitos, y la mayoría de código abierto.

Todas las secuencias e imágenes están filmadas y tomadas con una JVC Everio.

La música está bajada de Musopen y está libre de derechos de autor y de interpretación. En realidad, queríamos que Isaac, mi sobrino, nos compusiese la música a medida, pero ha estado enfermo y finalmente no ha podido. Lo hará, y habrá una segunda versión con su música. Os avisaremos...

¡¡¡Feliz 2o11!!!