reciclant disquets

Una altra de reciclatge. Aquesta vegada, disquets, d'aquells que en dèiem de 3 1/2 quan en realitat eren d'1.44 (per a qui no els va conèixer, no és que fossim tontus: eren de 3 1/2 polzades i hi cabien 1.44 megabytes - no rigueu, si us plau).

Total, que si en teniu 5, amb superglue podeu enganxar-los i fer un portallapis com aquest.

cmyk de sant josep

cmyk

una vergonya

Una vergonya és que finalment Gadafi hagi aixafat els rebels degut a la inoperància de la comunitat internacional.

Una vergonya és que els governs hàgin regalat diners als bancs per evitar-ne la fallida i que els beneficis d'aquests no hàgin deixat d'augmentar.

Una vergonya és que els governs demanin moderació salarial, que la patronal hi estigui d'acord, que els sous dels treballadors comuns estiguin estancats des de fa molt de temps i que, per contra, els directius s'apugin els seus propis sous un 26%.

japó, abans i després - japón, antes y después

Només un link a l'ABC News per si encara no ho heu vist. Movent el mouse d'un costat a l'altre es veu l'abans i el després. És impresionant:

Solo un link al ABC News por si todavía no lo han visto. Moviendo el mouse de un lado al otro se ve el antes y el después. Es impresionante:

http://www.abc.net.au/news/events/japan-quake-2011/beforeafter.htm

una tulipa de reciclats

De reciclats, per dir-ne d'alguna manera. I de seguida entendreu perquè ho dic.

A l'escola bressol de l'Edna, al costat de la porta de la seva classe, hi ha una mena de test amb unes flors fetes (crec que per una professora) amb una canyeta de xuclar, un envàs de iogurt i una mica de paper xarol. Ahir, quan vaig anar a recollir-la (a recollir a l'Edna, no a recollir l'escola) a l'hora de sortir, ella (l'Edna, l'escola no) volia endurse'n una (una flor, no una escola). I no podia perquè les flors són de l'escola, no són per ningú en particular. En conseqüència, la manera més fàcil de treu-re-la d'allà va ser dir-li que anéssim a casa a fer nosaltres unes flors com aquelles. I com que l'Edna és petita però no és tonta, vaig haver de complir la promesa. Aprofitant que feia mal temps com per anar al parc, es va menjar un iogurt, vam a anar a comprar paper xarol, vam agafar una canyeta de xuclar del calaix i ens vam posar mans a l'obra. La nostra flor és una mica més elaborada que la de l'escola, està una mica més folrada de paper, però és substancialment el mateix. Per si algú vol fer-ne unes d'iguales, us deixo a continuació unes fotos de l'elaboració que crec que són prou explicatives per sí soles.

el que està passant, en 131 segons

La portada d'avui del programa El Cafè de la República de Catalunya Ràdio, dirigit per en Joan Barril, descriu a la perfecció, al meu entendre, la situació dels països que anomenem desenvolupats en perspectiva. Com que em sembla molt bona, la he transcrit per reproduir-la aquí.

Normalment, en Joan Barril és qui fa la portada i qui, entenc, n'és l'autor. Avui estava malalt i ha estat Maria Eugènia Lozano qui l'ha dita. Suposo que igualment en Joan Barril n'és l'autor, però realment no ho sé. En qualsevol cas, em sembla brillant.

venjança

Avui a la ferreteria m'han estafat 10 cèntims. La compra valia 13.62 euros. D'entrada jo he pagat amb 23.70: un bitllet de 20 euros, una moneda de 2 euros, una de 1 euro, una de 50 cèntims i una de 20 cèntims. La caixera m'ha demanat si tenia 2 cèntims, perquè eren 13.62. He mirat si en tenia i, com que sí, li he donat els 2 cèntims. Ella m'ha retornat 10 euros i m'ha dit gràcies. Li he dit que li havia donat 72 cèntims i ella m'ha repetit una i una altra vegada que eren 62. Li he dit que bé, que no vindria de 10 cèntims, i me n'he anat.

Però quan he sortit de la ferreteria he vist clar que per la caixera sí que venia de 10 cèntims, perquè ella no hi ha renunciat. Tot plegat m'ha semblat una mica patètic venint de la ferreteria a la que compro habitualment des de fa més de 5 anys. I he decidit que quan hi torni a anar m'enduré alguna cosa per valor dels 10 cèntims, encara que no la necessiti. Uns cargolets.  Unes femelletes. Unes volanderetes. Un escairet. Qualsevol d'aquestes coses petitones que tenen exposades a granel a la ferreteria i que cada vegada que les veig penso en la quantitat de gent que se les deu endur sense pagar. Llavors he pensat també que, precisament perquè s'hi pot fer això, una ferreteria deu ser un dels pitjors comerços que hi ha per estafar 10 cèntims a un client.

reparar un paraigua

Les darreres pluges van deixar una mica malmès un dels nostres paraigües. Conec les necessitats dels  fabricants d'aquests estris, i sé perfectament que la seva subsistència depèn de què gent com jo compri paraigües amb certa periodicitat. Al cap i a la fi, ja sabem que no és que no es puguin fabricar paraigües més resistents, és que seria la ruïna dels fabricants. Però aquest cop vaig decidir no complir amb les meves obligacions de consumista i contribuir una mica més a la crisi: volia reparar el paraigua i ho vaig fer.

Per si algú més vol apuntar-se al carro, aquí us explico com ho vaig fer i us mostro unes fotos del procés.