Normalment, en Joan Barril és qui fa la portada i qui, entenc, n'és l'autor. Avui estava malalt i ha estat Maria Eugènia Lozano qui l'ha dita. Suposo que igualment en Joan Barril n'és l'autor, però realment no ho sé. En qualsevol cas, em sembla brillant.
Aquest és l'enllaç a l'audio corresponent del web de Catalunya Ràdio.
La catàstrofe que està vivint el Japó ens deixa imatges pròximes a la idea d'apocalipsi, que ens fan constatar que, quan les coses van malament, sempre poden anar a pitjor. Mentre assistíem atònits a les revoltes dels països àrabs que han posat en evidència la perillosa dependència dels països occidentals d'uns recursos energètics situats en llocs tant políticament inestables, ara les explosions en centrals nuclears del Japó tornen a obrir els dubtes sobre la idoneïtat d'apostar per l'energia atòmica. Just quan el debat de fons semblava superat i la majoria de líders europeus optaven per allargar la vida de les centrals ja existents o fins i tot construir-ne de noves.
Tot i que el terratrèmol del Japó ha estat un esdeveniment absolutament excepcional, les conseqüències que ha tingut en les plantes nuclears del país més pròximes a l'epicentre del sisme han evidenciat amb tota la seva cruesa que el risc d'accidents és real i que, per tant, l'aposta decidida per aquesta energia com a alternativa al petroli no és cap broma que es pugui decidir alegrement. Ens trobem, doncs, amb un subministrament d'hidrocarburs cada cop més compromés i més car, una energia nuclear que fa mitja por i unes renovables que no serveixen per cobrir tota la demanda.
Vivim en un món hiperconnectat on qualsevol cosa que passa a milers de quilòmetres de distància és capaç de generar un debat en l'opinió pública de casa nostra, fins al punt de replantejar determinades polítiques nacionals. Però, en canvi, encara no hem estat prou valents per admetre que el model de creixement que ha guiat Europa i els Estats Units els últims seixanta anys està esgotat; perquè depèn d'uns recursos que ja no tenim. Aquesta negació de la realitat és el que porta els nostres líders a plantejar-se com substituir els recursos que ens falten mentre que el autèntic debat, el que planteja què farem quan sigui inviable seguir creixent com fins ara és pràcticament inexistent. Els governs fan plans a curt termini, decidint sobre la marxa en funció de criteris electorals, però el moment de canvi que estem vivint és prou important perquè les idees i els debats siguin globals, interestatals i a llarg termini. Nosaltres no tenim la solució i sabem que és molt difícil, però reclamem el dret de demanar respostes als nostres líders, que tan depresa, per cert, s'han posat d'acord per decidir per on havíen de retallar per sortir de la crisi.
2 comments:
Ara com ara estem molt lligats a l'energia nuclear i serà extremadament difícil canviar. Aporto una dada que vaig llegir en una de les milers de noticies que estan sortint aquest dies: Si Catalunya volgues tancar les 3 centrals nuclears que té i substituir l’energia que aquestes 3 generen per energies alternatives hauria de posar 30.000M€ sobre la taula... ¿D’on els treiem? :)
Precisament, el que ve a dir el text és que pretendre substituir les fonts d'energia existents per unes altres que produeixin la mateixa quantitat d'energia és un error. El que cal fer no és produir la mateixa energia d'una altra manera, sinó adaptar-nos a consumir-ne menys.
Post a Comment