Una vergonya és que finalment Gadafi hagi aixafat els rebels degut a la inoperància de la comunitat internacional.
Una vergonya és que els governs hàgin regalat diners als bancs per evitar-ne la fallida i que els beneficis d'aquests no hàgin deixat d'augmentar.
Una vergonya és que els governs demanin moderació salarial, que la patronal hi estigui d'acord, que els sous dels treballadors comuns estiguin estancats des de fa molt de temps i que, per contra, els directius s'apugin els seus propis sous un 26%.
Una vergonya és que els darrers anys s'hagin rebaixat les exigències de seguretat a les centrals nuclears per interessos econòmics posant en risc - ara s'ha vist clar - la salut i fins i tot la vida de tots nosaltres.
I això són només uns exemples. Tot això i moltes altres coses que fan o permeten els qui mouen els fils són una vergonya. Una autèntica vergonya.
Però hi ha un altre tipus de coses que també em semblen una vergonya. Coses que no tenen tant a veure amb les autoritats, els lobbys o qualsevol altre tipus de poder manifest. Coses que tenen a veure amb el borreguisme, amb l'actitud acrítica, del conjunt de la població. I, en algunes d'elles, probablement algú dels qui llegiu això no hi estareu d'acord. Però per a això són opinions.
Per a mi és una vergonya que Belén Esteban sigui més coneguda que, per exemple, Joan Barril.
Per a mi és una vergonya que s'hagin arribat a fer 12 edicions d'un programa com Gran Hermano.
Per a mi és una vergonya que una cadena com Intereconomia sigui econòmicament viable - és a dir, tingui prou audiència.
Per a mi és una vergonya que la intoxicació informativa practicada per alguns mitjans de comunicació, esbiaixant en extrem la informació, quedi impune.
Per a mi és una vergonya que les deixalles televisives en general estiguin entre els programes més seguits.
Per a mi és una vergonya que l'homeopatia, les flors de bach i tota aquesta mena de teràpies que mai s'ha pogut demostrar que siguin eficaces gaudeixin cada dia de més acceptació entre la població, siguin posades en pràctica per metges convencionals - dubto de la seva honestedat - i, fins i tot, tinguin el recolzament d'algunes autoritats sanitàries. Compte! Son teràpies que no és que no se sàpiga perquè són eficaces, és que estadísticament no ho són.
Per a mi és una vergonya que mentre el somni americà és fer fortuna treballant molt i creure que això és possible, el somni espanyol sigui fer fortuna defraudant el govern i enganyant les autoritats en general (gràcies, Jaume, per aquest brillant paral·lelisme). Com si les autoritats fossin quelcom que ens és aliè. Com si fossin encara una mena de senyor feudal sobre el qual no tinguéssim absolutament cap possibilitat d'influir i davant el qual la única actitud digna fos intentar escapolir-se'n.
Me'n deixo, però tampoc cal ser exhaustiu. M'agradaria que hi deixèssiu la vostra en forma de comentaris.
4 comments:
Be, el somni americà tot i ser expresat com tu ho fas en realitat es interioritzat com: "er fortuna treballant molt i a qualsevol preu".
A espanya, tot i que potser el tópic sigui cert també hi ha (o hi habia) una creença amb l'estat del benestar (o caritat cristiana, a molt males).
Estic amb Hanoc. El somni americà és una altra mena d'opi del poble en que fa primar l'egoisme de la persona i el "no posem impostos als rics, perquè si treballo molt jo també ho seré".
Son diferents formes de fer-nos adormir i no reaccionar amb les injustícies que es cometen.
Comparteixo els vostres matisos sobre el somni americà. Sempre que, posats a matisar, per americà entenguem dels Estats Units.
Però la veritat és que no esperava obrir un debat sobre cap de les coses que em semblen una vergonya. La meva intenció, de fet, era que cadascú afegís alguna cosa que li semblés a ell una vergonya
Em fa vergonya no poder rebatre adequadament la definició de somni espanyol. Em fa l'efecte que aquest somni és compartit per més nacionalitats, però ara només recordo haver llegit que els suecs sol.liciten la baixa per enfermetat en més nombre quan hi ha esdeveniments esportius retransmesos per televisió.
Post a Comment