una tulipa de reciclats

De reciclats, per dir-ne d'alguna manera. I de seguida entendreu perquè ho dic.

A l'escola bressol de l'Edna, al costat de la porta de la seva classe, hi ha una mena de test amb unes flors fetes (crec que per una professora) amb una canyeta de xuclar, un envàs de iogurt i una mica de paper xarol. Ahir, quan vaig anar a recollir-la (a recollir a l'Edna, no a recollir l'escola) a l'hora de sortir, ella (l'Edna, l'escola no) volia endurse'n una (una flor, no una escola). I no podia perquè les flors són de l'escola, no són per ningú en particular. En conseqüència, la manera més fàcil de treu-re-la d'allà va ser dir-li que anéssim a casa a fer nosaltres unes flors com aquelles. I com que l'Edna és petita però no és tonta, vaig haver de complir la promesa. Aprofitant que feia mal temps com per anar al parc, es va menjar un iogurt, vam a anar a comprar paper xarol, vam agafar una canyeta de xuclar del calaix i ens vam posar mans a l'obra. La nostra flor és una mica més elaborada que la de l'escola, està una mica més folrada de paper, però és substancialment el mateix. Per si algú vol fer-ne unes d'iguales, us deixo a continuació unes fotos de l'elaboració que crec que són prou explicatives per sí soles.



Podeu pensar que aquest post és d'una frivolitat que frega l'extravagància quan el Japó està inmers en una crisi nuclear que pot fer-lo esclatar en mil trossos. I potser ho és. Però és que per als nens de l'edat de l'Edna - dos anys i mig - una crisi és no poder menjar dolços perquè falten 10 minuts per sopar i nuclear és, senzillament, un qualificatiu que no sap a quina joguina correspon. La seva feina és ser feliços i la de nosaltres els pares ajudar-los a ser-ho.