reparar un paraigua

Les darreres pluges van deixar una mica malmès un dels nostres paraigües. Conec les necessitats dels  fabricants d'aquests estris, i sé perfectament que la seva subsistència depèn de què gent com jo compri paraigües amb certa periodicitat. Al cap i a la fi, ja sabem que no és que no es puguin fabricar paraigües més resistents, és que seria la ruïna dels fabricants. Però aquest cop vaig decidir no complir amb les meves obligacions de consumista i contribuir una mica més a la crisi: volia reparar el paraigua i ho vaig fer.

Per si algú més vol apuntar-se al carro, aquí us explico com ho vaig fer i us mostro unes fotos del procés.

Aquest era el símptoma: una barnilla torçada.

La causa era un passador trencat. Això feia que una de les barnilles, que hauria hagut de passar per la línia vermella de la foto següent, estigués fora de lloc. De fet, se la veu treure el nas mig retorçada perquè abans de fer la foto jo ja havia estat remenant-hi.

Aquestes són les eines i el material que vaig utilitzar per la reparació: unes alicates de tallar, unes de planes i un clip.

El primer pas va ser treure del seu amagatall la barnilla que s'havia deixat anar.

Després, enfilar la barnilla cap al lloc del qual es va desprendre.

Habilitar el clip com a nou passador.

Tallar-lo.

I ajustar-lo.

I ja està.

Un altre dia us explicaré com vaig reparar el monitor de l'ordinador, un ViewSonic VP930 de 450€ que fa uns mesos va deixar d'encendre's i avui segueix funcionant gràcies a una reparació que va costar poques hores de feina i 35 cèntims.

Per cert, els que hem decidit reparar coses som una plaga. Vegeu sinó aquest manifest:

... i el web que el promou, Platform21.

O el web ifixit, que també s'adhereix al manifest oferint-ne la seva pròpia versió i, entre d'altres coses, ja inclou instruccions per reparar un monitor com el que vaig reparar jo.

Un drama pel capitalisme. I si algú ho dubta, pot veure el documental Obsolescencia programada.