Avui a la ferreteria m'han estafat 10 cèntims. La compra valia 13.62 euros. D'entrada jo he pagat amb 23.70: un bitllet de 20 euros, una moneda de 2 euros, una de 1 euro, una de 50 cèntims i una de 20 cèntims. La caixera m'ha demanat si tenia 2 cèntims, perquè eren 13.62. He mirat si en tenia i, com que sí, li he donat els 2 cèntims. Ella m'ha retornat 10 euros i m'ha dit gràcies. Li he dit que li havia donat 72 cèntims i ella m'ha repetit una i una altra vegada que eren 62. Li he dit que bé, que no vindria de 10 cèntims, i me n'he anat.
Però quan he sortit de la ferreteria he vist clar que per la caixera sí que venia de 10 cèntims, perquè ella no hi ha renunciat. Tot plegat m'ha semblat una mica patètic venint de la ferreteria a la que compro habitualment des de fa més de 5 anys. I he decidit que quan hi torni a anar m'enduré alguna cosa per valor dels 10 cèntims, encara que no la necessiti. Uns cargolets. Unes femelletes. Unes volanderetes. Un escairet. Qualsevol d'aquestes coses petitones que tenen exposades a granel a la ferreteria i que cada vegada que les veig penso en la quantitat de gent que se les deu endur sense pagar. Llavors he pensat també que, precisament perquè s'hi pot fer això, una ferreteria deu ser un dels pitjors comerços que hi ha per estafar 10 cèntims a un client.
No comments:
Post a Comment