Independentismes, raons i nacionalismes

Explicava jo al final de l'anterior article d'aquest blog, Mapes satànics, que em considero independentista i ho dic obertament. Un independentista dels que no ho han estat sempre i un independentista no nacionalista.

De fet, fins fa poc, era un federalista convençut. El que passa és que no estic disposat a esperar el federalisme com qui espera Godot. I fa temps que no veig altra manera d'arribar al federalisme que la independència. No pots federar-te amb qui no es vol federar. També és cert que cada dia tinc menys ganes de federar-me, però aquesta ja és una altra qüestió.

Independència? Però... perquè?

Independentisme i nacionalisme són la mateixa cosa per a molts, però som també molts els que ens tenim per independentistes no nacionalistes. És molt comú donar per fet que estar a favor de la independència de Catalunya és una posició nacionalista mentre que estar-ne en contra és la posició no nacionalista. I sobre tot és habitual veure-ho així - corregiu-me si m'equivoco - entre els qui estan contra la independència. La realitat és que ni tots els independentistes som nacionalistes (tampoc dic que no n'hi hagi molts que sí que ho són) ni és veritat que estar en contra de la independència sigui per se una posició no nacionalista.

Mapes satànics

Fa uns tres mesos, un amic que d'uns anys ençà exerceix com a activista pro-independència de Catalunya, em va demanar si jo seria capaç de fer uns mapes per representar els resultats electorals de les dues passades eleccions autonòmiques, 2012 i 2015.

Ell disposava de les dades de les votacions al 2012 i al 2015 (dades públiques que havia obtingut del portal Transparència gencat) i de la cartografia de seccions censals (dades públiques que havia obtingut de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), de manera que tot el que calia era posar en relació unes i altres dades. Com que tinc molts anys d'experiència en Sistemes d'Informació Geogràfica, li vaig dir que segurament sí que podria i que em passés les dades. Tot era una qüestió de què el codi que identifica cada secció censal fos el mateix al mapa que a les taules de resultats electorals.

feliz 2o15

Este año también vamos un poco tarde y encima ;) sin resumen del año. Nuestra postal de año nuevo, aquí. Monolingüe de momento, en catalán (habrá traducción en breve). En algunos navegadores no se ve bien del todo.

Si les molesta oir la música, a la derecha arriba hay un texto para apagarla. Se ve sólo al mover el mouse.

Y la verdad es que no tenemos más que decir... sólo que esperamos que les guste.

Edición: aquí una imagen con la traducción

el meu currículum

El meu currículum. Si sabeu de qualsevol feina relacionada amb qualsevol cosa que jo sàpiga fer professionalment (a la "roda" hi surt tot) i m'ho dieu, us ho agrairé.

els riscos de la Wi-Fi a les escoles

Fa unes setmanes, vaig poder llegir un article sobre els riscos de la Wi-Fi que no vull deixar de comentar. L'autor és Pere León Fernández i l'article es va publicar al número 48 de la revista Viure en família, de l'any 2013. Porta per títol Té riscos la wi-fi a l'escola? i és, de fet, la resposta a la consulta d'un lector de la revista.

És un text que no em sembla gens bé. En part, pel que diu, però també, i sobre tot, per com ho diu. Per començar, l'ordre en què s'exposen els arguments en el text és, al meu entendre, tendenciós. Comença dient que la Wi-Fi és una tecnologia molt recent, que per això no hi ha estudis mèdics que demostrin que sigui nociva i que, per tant, no hi ha normativa que la prohibeixi. A continuació fa una sèrie d'observacions sobre el cos dels nens i possibles - només possibles - efectes adversos de la Wi-Fi i continua amb la recomanació de recórrer a un geobiòleg. I acaba amb una sèrie de consells sobre la millor manera de pal·liar els efectes nocius de les altes freqüències, cosa que sembla molt natural només si hem fet una lectura poc atenta i durant aquesta ens hem oblidat que al principi del text ens havien dit que no hi havia proves que la Wi-Fi fos nociva. Com veurem, si canviem l'ordre d'exposició del text la tendenciositat es fa evident i no se salva pràcticament ni una frase.

carta abierta al señor Orange España

Apreciado sr. Orange España,

Me dirijo a usted para hacerle saber mi disgusto por las molestias que me ha ocasionado su compañía y mi intención acerca del servicio que aún tengo contratado con ella.

14

Vamos tarde, pero vamos. Nuestro saludo de año nuevo, un año más.

Esta vez cambiamos de formato - aunque no de forma -. Nuestro saludo de año nuevo 2014 es una página web, con los habituales efectos animados de siempre pero con el añadido de que una vez finalizada pueden explorarse los elementos de modo que... bueno, es mejor que lo veáis.

En algunos navegadores no se ve del todo bien. Para verla en castellano, click aquí. Per veure-la en català, click aquí.

Triemm

Triemm és el cercador de botigues i altres establiments de Barcelona on hi surten totes totes. Així és com el presentem i això és el que volem que sigui, tot i que encara estem lluny d'aconseguir el nostre objectiu.

Triemm (triemm.cat) és el projecte al que la Susana i jo hem dedicat la majoria dels esforços del 2013 que acabem de tancar. L'últim trimestre 2012 vam estar intentant copsar les necessitats de les botigues de barri relacionades amb el desenvolupament web per tal de dissenyar una oferta de serveis a la seva mida. És una tasca que vam dur a terme fonamentalment parlant amb botiguers i de la qual vam treure la conclusió - esperem que encertada - que és un mercat reduït i bastant saturat. I va ser pensant en les necessitats dels comerços en relació amb Internet que vam pensar en les necessitats dels usuaris - qualsevol persona - en relació a la presència dels comerços a Internet.

Al nostre entendre, l'ideal per a l'usuari seria que a Internet es poguessin trobar les dades de contacte de qualsevol establiment comercial. Però ara mateix, i a Barcelona si més no, això no és possible.

#gràciesjoana

el vent
bufa, bufa, vent!
treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera
i, desprès, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà demà
@joana raspall

...
qui voldrà escriure un nou món més just i net? 
...
si el món fos... joana raspall

si Catalunya surt de la Unió Europea

Si Catalunya "surt" de la Unió Europea, serà perquè és un estat independent.

Si Catalunya és un estat independent, serà perquè al menys els estats actualment membres de la Unió Europea l'han reconegut com a tal (de no ser així, Catalunya segueix sent depenent del govern de Madrid i els seus habitants, ciutadans espanyols). Els que són contraris a la independència diuen, però, que és molt difícil que això passi.

cròniques de la figuera

Perquè la situació actual no és una crisi passatgera sinó l'evolució d'un sistema que, amb poques excepcions, sempre ha servit per perpetuar els privilegis de qui ja posseeix diners des d'un bon començament (perquè els ha heretat, per exemple). Un sistema que mai ha deixat d'incrementar les diferències econòmiques entre els que més tenen i els que menys. En aquest sentit, les dades parlen per sí soles, podem afegir.

Forma part del propi sistema fer creure als qui menys tenen que el sistema és just i qualsevol de nosaltres es pot veure traït per sí mateix en aquest sentit. En conseqüència, només millorarem aquesta situació si fem un canvi de paradigma; i això no es pot fer d'un dia per l'altre. És un treball que ha de durar anys i del qual difícilment en veurem els resultats ningú dels qui ahir estàvem participant en el debat; amb sort ho faran els nostres fills.

--

Perquè només podríem esperar l'èxit assegurat, si és que realment podem, repetint fórmules ja conegudes. No hem de tenir por de fracassar; més aviat hauríem de tenir por de no fer res, d'estar esperant a què algú altre ens digui què hem de fer. I és que la por al fracàs és l'aliment de la inactivitat social.

A més, per a què allò que fem tingui un sentit no és necessari que tingui èxit. Si actuem d'acord a allò en què creiem, encara que les coses no surtin com esperàvem no podem parlar en cap cas de fracàs. I és que el que dóna sentit al que fem és fer-ho d'acord a allò que un creu. Per això el més important de la vida és preguntar-se contínuament pel propi desig. Sense esperar que ens diguin què hem de fer sinó fent allò que ve del desig. A l'hora de trobar el sentit de la pròpia vida no podem ser elements passius, cadascú ha de construir- se'l.

--

El dia a dia del sistema educatiu imperant (ja sigui de tendència conservadora o progressista, públic o privat) està marcat per l'homogeneïtzació, la fragmentació curricular i la jerarquia en la transmissió del coneixement. És un sistema que promou un tipus de persona que sustenta l'actual model social i econòmic precisament amb les seves accions quotidianes. Accions que no són sinó el resultat del dia a dia de l'educació que van rebre aquestes persones quan eren nens. I tot això funciona al marge de quins siguin els continguts que imparteixin les escoles. Més enllà de la influència en la comunicació i la política dels lobbys de poder, que certament només vetllen pels seus propis interessos econòmics, el que realment perpetua el model de societat actual és un sistema educatiu fonamentat en dirigir als nens cap a una sèrie d'objectius prefixats i al marge de les necessitats de la infància. Un sistema que produeix individus mancats d'autoestima, amb moltes pors i, per tant, manipulables.

El que acabeu de llegir són fragments de l'e-book que he publicat fa unes hores. Un llibre sobre educació i societat on podreu trobar apreciacions de l'Ada Colau, de la Teresa Forcades, de l'Arcadi Oliveres, d'en Joan Subirats... Si voleu saber-ne més i descarregar-vos-el, heu d'anar a encatsenlluita.blogspot.com.

col ecològica i el patufet de lego

el pitjor dia de l'any?

El dia de reis pot ser el pitjor dia de l'any. És el dia que culmina una farsa en la que els pares enganyem els nostres propis fills amb una història sobre una màgia feta per uns monarques. I això, quan ets republicà, defensor del mètode científic i amant de dir les coses pel seu nom, implica deixar de banda tres del teus principis. La veritat és que a estones se'm fa molt incòmode.

13

Ha llegado un nuevo año y, con él, nuestra ya tradicional producción audiovisual de bajo presupuesto.

Hay algunos textos en catalán. Para los que no sepáis, bastará con que os digamos que:

• creus en la sort? significa ¿crees en la suerte?
• nosaltres significa nosotros
• mans significa manos
• tota la resta significa todo lo demás
• feliz, en catalán se escribe feliç

Esperamos que os guste.

partido pecador

¿quién ha vivido por encima de sus posibilidades?

Hoy mirando que novedades había en Facebook he encontrado una infografía bastante interesante. Les dejo en este post los datos sobre la deuda en España presentados de forma gráfica. La imagen está en la perfil de Facebook de República Española. Pueden encontrar más cosas en el blog Eco Republicano.

crazy frog & josé bono

Sóc l'únic que hi veu similituds?

susanallapur.com

Hace tiempo que no escribo nada, así que ya va siendo hora. Les cuento que desde el pasado mes de junio trabajo por mi propia cuenta. Es un proyecto empresarial en el que colabora plenamente también Joan, aunque no hemos constituido aún ninguna entidad jurídica (como una SL) ni lo haremos hasta que el negocio no acabe de arrancar. Por eso, hoy por hoy, somos simplemente susana llapur.

Cuanta gente había O cómo calcular el número de asistentes a una manifestación

Nueva manifestación, nuevo baile de cifras. Hace un mes publiqué una entrada (quanta gent hi havia?) a propósito de la manifestación a favor de la independencia de Cataluña y los diferentes valores de participantes calculados por distintos organismos. Como seguramente ya sabréis, el viernes pasado se celebró otra manifestación (o concentración), ésta en contra de la independencia de Cataluña. Y no puedo dejar de hacer el comentario pertinente, porque si en aquél caso las diferencias en las cifras anunciadas eran grandes, en este caso son muy grandes. Aunque las diferencias en un caso y en el otro guardan cierta relación matemática. Tanto es así que me atrevo a proponer un método sencillo para obtener el valor aproximado de participantes en una manifestación a partir de las cifras oficiales.

la quimera de l'independentisme

Segons http://www.diccionari.cat:

quimera: f 5. HERÀLD Figura imaginària que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la cua de drac.

;)