crazy frog & josé bono

Sóc l'únic que hi veu similituds?

rajoy inaugura el surrealismo político

Sólo algo así explica frases como éstas (y otras que ahora no recuerdo) después del rescate (aka línea de credito para la banca)...

• Nadie me ha presionado, el que ha presionado he sido yo.
• ...que se resumen en dos palabras: crecimiento económico y creación de empleo.
• Lo que no tiene sentido es decirle mentiras a la gente.
• Ya me gustaría saber a mi porqué no se hizo antes y así no se habrían generado dudas sobre parte de nuestro sistema financiero.

pobresa i economia

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. El blog Els Nous Pobres. Un col·lectiu que planteja que a la marató per la pobresa de TV3 li sobra cinisme. L'Andrea de Lotto. Manel Fontdevila. Karlos Arguiñano. Oscar Wilde. Què tenen en comú? Reflexionen sobre l'economia i la pobresa. Hem reflexionat amb ells i volem compartir-ho amb vosaltres.

hipoteca, banco, parados, estado

La viñeta de Forges del diario El País del día 14 de mayo nos inspiró una síntesis visual que publicamos en un post anteayer. Pero hemos recibido algunos comentarios críticos - no volcados como tales aquí en el blog - en la línea de considerar nuestra síntesis demagógica. Puesto que estamos de acuerdo con parte de la crítica, hemos decidido suprimir el anterior post y publicar este nuevo (así os enteráis del cambio los que nos seguís por rss), con algunos cambios en nuestra síntesis. Ésta es la nueva versión.

Y la de aquí a la derecha es la viñeta de Forges. Debemos añadir, no obstante, que nuestro crítico considerará la nueva versión del gráfico igualmente inadecuada, pues también considera inadecuada la viñeta de Forges. Y es que nuestro liberal crítico considera que el préstamo al parado es una operación financiera de mayor riesgo que el préstamo al banco. Con esto sí que no estamos de acuerdo. Véanse sino los preciosos casos de Bankia y CAM con los que nos hemos podido deleitar recientemente (y lo que te rondaré morena). Y casi parecería que el G8 nos da la razón a nosotros, a juzgar por esta noticia de ayer mismo.

el president anuncia noves retallades

Ahir al vespre, en una breu roda de premsa en la qual no va donar gaires detalls, el president de la Generalitat va anunciar una nova retallada. A partir del proper mes de gener i abans que finalitzi març, tots els treballadors per compte aliè hauran de sotmetre's, amb caràcter obligatori, a l'amputació d'un braç. En ser preguntat sobre quin dels dos braços s'amputaria, el president va deixar la porta oberta a negociacions en aquest sentit, si bé va expressar la seva preferència per la mutilació del braç esquerre. El president va afegir que es tracta d'una retallada dolorosa però necessària.

cutre

Cutre. No em ve cap altra paraula al cap en veure aquest video d'Intereconomía en el que suposadament s'entrevista un dels acampats a plaça Catalunya. No crec que ningú, ni tant sols qui no sàpiga de què va la cosa, pugui creure-se-la ni volent.



Per cert: us heu fixat que Intereconomia emet la imatge ja aixafada? Vull dir que la càmera és format 4:3 però el senyal és en 16:9. Amb la resta de canals, per aconseguir aquesta imatge aixafada, tant del nostre temps, cal tenir activat el mode en que la imatge emesa s'adapta a la pantalla.

venjança

Avui a la ferreteria m'han estafat 10 cèntims. La compra valia 13.62 euros. D'entrada jo he pagat amb 23.70: un bitllet de 20 euros, una moneda de 2 euros, una de 1 euro, una de 50 cèntims i una de 20 cèntims. La caixera m'ha demanat si tenia 2 cèntims, perquè eren 13.62. He mirat si en tenia i, com que sí, li he donat els 2 cèntims. Ella m'ha retornat 10 euros i m'ha dit gràcies. Li he dit que li havia donat 72 cèntims i ella m'ha repetit una i una altra vegada que eren 62. Li he dit que bé, que no vindria de 10 cèntims, i me n'he anat.

Però quan he sortit de la ferreteria he vist clar que per la caixera sí que venia de 10 cèntims, perquè ella no hi ha renunciat. Tot plegat m'ha semblat una mica patètic venint de la ferreteria a la que compro habitualment des de fa més de 5 anys. I he decidit que quan hi torni a anar m'enduré alguna cosa per valor dels 10 cèntims, encara que no la necessiti. Uns cargolets.  Unes femelletes. Unes volanderetes. Un escairet. Qualsevol d'aquestes coses petitones que tenen exposades a granel a la ferreteria i que cada vegada que les veig penso en la quantitat de gent que se les deu endur sense pagar. Llavors he pensat també que, precisament perquè s'hi pot fer això, una ferreteria deu ser un dels pitjors comerços que hi ha per estafar 10 cèntims a un client.

piscinífero

s- Ya te has tirado el agua, ¿no?
j- Sí... ¡Qué torpe!
r- ¡Ah! Por cierto, Ian Thorpe vuelve a...
- ¿Quién es Ian Thorpe?
r- Unnn... piscinífero. ¡Ay! Un nadador...