Showing posts with label hogar. Show all posts
Showing posts with label hogar. Show all posts

¿blackberry?

Hace tiempo que no escribo en este blog. Tanto que algunos deben pensar que solo es de Joan. Pero yo también colaboro en la teoría. Voy a pasar a la práctica.

En el diario The Wall Street Journal, que encontraba gratis en la secretaría de La Salle cuando iba a clases del MPM, encontré una nota titulada Your Blackberry-or your family  y ahora quiero compartirla con ustedes.

adéu nadal

Per acabar d'acomiadar les festes de nadal (sí, sí... si reis encara era tot just abans d'ahir) us proposo un video de, precisament, l'inici de les festes.

Per no crear falses expectatives i no fer-vos perdre el temps, us diré que si el primer minut no us sembla interessant, tampoc us ho semblarà la resta.

mondrian 2

El primer pas en la construcció de la futura reixa va ser fer-ne un disseny constructiu. Estava clar que el que en el quadre són línies negres havien de ser barres a la reixa, però calia decidir moltes més coses. Com que no teníem ni idea de quins materials hi havia disponibles al mercat, després d'uns pocs esboços vam fer visites al Leroy-Merlin, al Servei Estació i a la nostra ferreteria de referència. Dues van ser les decisions que van determinar constructivament la reixa: el sistema d'unió de les barres entre sí i la solució per als espais entre barres que són massa grans per oferir protecció. Decidits aquests dos aspectes vam poder fer un dibuix complet amb tots els cargols.

mondrian 1

Quan vam pensar com moblar l'habitació de l'Edna, la nostra filla, vam decidir que el llit havia d'anar sota la finestra. Vam menysprear un dels principis del mil·lenari Feng Shui i el llarg braç de Fu-Manxú no va tenir compassió de nosaltres.

Tot va anar molt bé mentre l'Edna dormia al bressol. Ja sabeu que els bressols són com un tancat per bestiar, de manera que mentre l'infant no passa de saber posar-se de peu i caminar maldestrement, els pares no s'han de preocupar per la seguretat del nen quan el deixen dormint. Però els nens creixen i va arribar el dia en què l'Edna no només podia posar-se de peu. Un vespre del passat estiu, en posar-la a dormir, vam poder observar que mentre recolzava sobre el seu peu esquerre, era capaç de fer arribar el seu peu dret fins a dalt de tot del tancat. Amb aquest simple gest, amenaçava amb saltar i obrir-se el cap en qualsevol moment, així que vam haver de prendre mesures: havíem de canviar el bressol per un llit.