Ell disposava de les dades de les votacions al 2012 i al 2015 (dades públiques que havia obtingut del portal Transparència gencat) i de la cartografia de seccions censals (dades públiques que havia obtingut de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), de manera que tot el que calia era posar en relació unes i altres dades. Com que tinc molts anys d'experiència en Sistemes d'Informació Geogràfica, li vaig dir que segurament sí que podria i que em passés les dades. Tot era una qüestió de què el codi que identifica cada secció censal fos el mateix al mapa que a les taules de resultats electorals.
De totes les possibles formes que hi ha de materialitzar aquests mapes, vaig triar utitlitzar la plataforma CartoDB. N'havia vist algunes coses i semblava la solució ideal per a la necessitat que em va plantejar qui me'ls va demanar, perquè la idea era que el resultat fos fàcil i còmode de consultar. CartoDB permet relacionar taules d'informació alfanumèrica amb mapes utilitzant una plataforma web molt fàcil de fer servir. Tothom pot utilitzar-la gratuïtament si està disposat a que els mapes resultants siguin públics i consultables per tothom. També és possible restringir-ne l'accés amb quotes a partir d'uns 150€ mensuals.
Així, al cap d'un parell de setmanes de la petició, vaig tenir fets els mapes. Podeu consultar-los a la meva pàgina de la plataforma CartoDB.
Estem parlant d'un conjunt de 5 mapes que representen, concretament:
- 3 mapes amb els resultats del PP, el PSC i C's, un mapa per a cada partit.
- Un quart mapa amb els resultats de CSQP al 2015 i els resultats d'ICV-EA al 2012.
- Un últim mapa amb la suma dels resultats sumats de PP, PSC i C's al 2015 i de PP, PSC, C's, UPyD i PxC al 2012 (els dos últims partits no es van presentar al 2015). Inicialment, vaig anomenar aquest mapa Mapa de l'unionisme a Catalunya. Ara s'anomena Mapa del NO a la independència, per les raons que us explico més endavant en aquest mateix article.
Cada mapa és, de fet, un conjunt de 4 mapes, en la forma de capes que es poden visualitzar o bé ocultar: resultats de la votació de 2015, increment en % de vots respecte 2012, increment en número absolut de vots respecte 2012 i rellevància demogràfica de les dades.
Fer els mapes no té massa secret. Un cop tens les taules que vols representar i la cartografia, ho carregues tot plegat a CartoDB, li poses colors i poca cosa més. I pel que fa a obtenir les taules a representar, la única dificultat va ser transformar les dades de 2012 tal com venien en un format de taula vinculable amb el mapa, cosa que va requerir de fer una consulta de dades creuades (amb les dades de 2015 no va ser necessari). Amb MS Access aquest tipus de consulta no té res de particular, però com que fa ja molts anys que només treballo amb programari gratuït (i fer aquests mapes no va ser una excepció) va ser una mica més difícil. Un cop tens les dades de 2012 i les de 2015 en taules equivalents, les operacions a fer són fàcils amb qualsevol front-end de bases de dades (sumes, restes i divisions). Per si algú hi té interés, diré que vaig utilitzar MySQL, LibreOffice i QGis, tot plegat corrent sobre un sistema Debian 8.
... i es van fer famosos
Divendres passat vaig saber, amb sorpresa, que el diari La Vanguàrdia havia publicat una notícia referent a aquest conjunt de mapes, amb el títol Elaboran un mapa del 'unionismo' en Catalunya. La primera sorpresa va ser la notícia en sí, perquè en cap moment havia pensat jo que aquests mapes tinguessin res de noticiable més enllà de - com a molt - la meva capacitat per a elaborar-los. Però van venir més sorpreses.
La segona sorpresa va ser descobrir que a la meva pàgina de CartoDB (recordeu, la plataforma que vaig utilitzar per a fer-los i publicar-los) un anònim hi havia deixat un comentari indignat i de to amenaçador. Referit, específicament, al llavors anomenat Mapa de l'unionisme a Catalunya.
En el seu comentari, l'autor es va preocupar de:
- Deixar clar que, des del seu punt de vista, fer aquell mapa era propi d'algú amb mentalitat nazi. Segons la llei de Godwin, ja no podem anar més enlla.
- Llançar-me un missatge amenaçador per tal que m'adoni que no puc anar pel món fent mapes i quedar-me tan tranquil (he intentat dir-ho sense ironia, però no em surt)
- Fer-me notar que pot executar la seva amenaça, consistent en difondre el que sóc, sento i opino, perquè:
- No només es pot trobar a la WWW molta informació sobre mi, sinó que ell ja se l'ha començada a mirar (menciona que vull ser hacker sense maldat, cosa que dic al meu perfil de LinkedIn)
- Jo vull ser hacker sense maldat, però ell de hacking ja en sap. No diu si l'utilitza a fi de be o a fi de mal, però no és difícil entendre que en aquest cas ell estaria disposat a fer-lo servir per a castigar-me. Perquè m'ho mereixo.
Però les sorpreses no van acabar aquí. Més tard vaig mirar amb deteniment la notícia de La Vanguardia i vaig veure que a la notícia hi havia 411 comentaris. Mai res que jo hagués fet havia captat l'atenció de tanta gent. Al menys, no que jo sabés.
Lamentablement, a l'agradable sorpresa de tanta atenció rebuda li va seguir immediatament la desagradable intuició - confirmada - de què molts dels comentaris serien negatius. Els comentaris a la notícia no tenen res d'excepcional, estan en la línia habitual del rebuig que suscita en els contraris a la independència de Catalunya tot el que té a veure amb aquesta. La diferència per a mí és que en aquest cas jo hi estic involucrat. I em sento empès donar resposta a algunes de les qüestions que allà es plantegen.
Per a què serveixen els mapes
Com ja he dit, els mapes me'ls va demanar un amic. Un amic que és membre de l'ANC, tal com diu a La Vanguardia respecte els promotors del mapa del unionismo. Però els mapes me'ls va demanar per la seva pròpia iniciativa, no per iniciativa de l'ANC. I l'objectiu dels mapes - em consta - és, certament, optimitzar la tasca informativa que fa, ell i altres activistes, a peu de carrer a favor de la independència de Catalunya. Perquè el mapa permet identificar fàcilment les àrees on es concentren més votants contraris a la independència. I per això interessa conèixer quina ha estat la tendència de 2012 a 2015. I per això el mapa té una capa que permet emmascarar (tapar) els resultats a les zones amb una quantitat de vots poc significativa. Hi ha qui considera que aquesta tasca informativa que fa el meu amic és adoctrinament, però això entra ja en el terreny de l'apreciació subjectiva.
Aquests mapes els vaig fer de bona voluntat, perquè vaig voler i perquè em va semblar interessant, no n'he obtingut res a canvi ni ho reclamo. Si l'independentisme està subvencionat, tal com alguns contraris a la independència diuen, llavors he exercit de pallús un cop més. Perquè jo no he vist ni un duro.
Els mapes com a atrocitat
La notícia de La Vanguardia menciona que es tracta d'un conjunt de mapes, però es refereix en especial (i en el títol de la notícia) al mapa que mostra sumats tots els vots a partits contraris a la independència. El Mapa de l'unionisme, el més significatiu per a qui me'ls va encarregar.
Amb els comentaris que ha deixat la gent a La Vanguardia (i el ja mencionat a CartoDB) queda clar que hi ha força gent a qui aquest mapa ha molestat: que si té com a objectiu assenyalar gent, que si es tracta d'identificar bons i mals catalans, que si és sorprenent que aquesta informació estigui en mans de particulars perquè són dades sensibles, que si el mapa mostra la divisió rural-urbà, que si l'unionisme no existeix i aquesta paraula només busca l'enfrontament. Digueu-me ingenu, però no m'ho esperava: no hi ha ni una dada sensible, tota aquesta informació és pública (estem parlant de quantitat total de vots - anònims per definició - a cada partit i a cada secció censal, res més) i són mapes d'anàlisi electoral que ja s'han publicat abans als diaris.
Potser la única diferència entre aquests mapes i els que ja s'han publicat abans - potser - és què jo he fet la comparativa 2012-2015 per identificar possibles tendències. Més enllà d'això, els mapes no expliquen ni permeten deduir res de nou. En particular, el mapa del NO a la independència en sí mateix no mostra res que no sigui sobradament conegut.
Un fet que em va sobtar molt de tot plegat - digueu-me innocent - és que sembla que a molta gent el que els molestava era el nom del mapa: Mapa de l'unionisme a Catalunya. Potser ho vaig interpretar malament i encara que el mapa tingui un altre títol també els representa una ofensa, però en qualsevol cas el nom ha despertat moltes susceptibilitats. Com que el mapa no està fet per ofendre i a mi el nom no m'importa, després d'haver vist tots els comentaris se l'he canviat pel de Mapa del NO a la independència de Catalunya. Denominació que potser és una mica menys precisa però espero sigui prou neutra per a la immensa majoria de la gent.
No són mapes satànics. Són mapes d'anàlisi electoral. Mostren número de vots, percentatge de vots, increments, ubicacions de les seccions censals. Res més.
En definitiva, el que aporta qualsevol d'aquests mapes respecte els resultats electorals crus és la visió territorialitzada i, per tant, la possibilitat d'identificar agregacions i proximitats que d'altra manera no serien evidents. I a banda del que és l'objectiu específic d'aquests mapes, també permeten, tal vegada i com qualsevol mapa d'aquesta temàtica, entendre una mica més el fenòmen de l'independentisme. És clar que potser els ofesos són aquells a qui no els interessa entendre res ni que ningú altre ho faci. Em fa venir al cap la coneguda frase de l'Ovidi Montllor Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense.
A propòsit de la independència
No vull acabar aquest escrit sense deixar clara la meva postura respecte la independència. Perquè potser en algun moment he donat a entendre que, al cap i a la fi, això no va amb mi i jo només he fet el que m'han demanat. No és aquesta la idea. Em considero independentista i ho dic obertament. Un independentista, això sí, dels que no ho han estat sempre. I, per a més dades, em considero independentista no nacionalista.
Si voleu saber el perquè i el com del que penso sobre la independència, podeu llegir l'article que he escrit a continuació d'aquest: Independentismes, raons i nacionalismes.
1 comment:
Tot el meu suport Joan. És trist veure com dels qui no tenen raons per discutir utilitzen l'amenaça, la por i paraules a les que roben el seu significat.
Post a Comment