el vent
bufa, bufa, vent!
treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera
i, desprès, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà demà
@joana raspall
...
qui voldrà escriure un nou món més just i net?
...
si el món fos... joana raspall
Showing posts with label educación. Show all posts
Showing posts with label educación. Show all posts
cròniques de la figuera
Perquè la situació actual no és una crisi passatgera sinó l'evolució d'un sistema que, amb poques excepcions, sempre ha servit per perpetuar els privilegis de qui ja posseeix diners des d'un bon començament (perquè els ha heretat, per exemple). Un sistema que mai ha deixat d'incrementar les diferències econòmiques entre els que més tenen i els que menys. En aquest sentit, les dades parlen per sí soles, podem afegir.
Forma part del propi sistema fer creure als qui menys tenen que el sistema és just i qualsevol de nosaltres es pot veure traït per sí mateix en aquest sentit. En conseqüència, només millorarem aquesta situació si fem un canvi de paradigma; i això no es pot fer d'un dia per l'altre. És un treball que ha de durar anys i del qual difícilment en veurem els resultats ningú dels qui ahir estàvem participant en el debat; amb sort ho faran els nostres fills.
Perquè només podríem esperar l'èxit assegurat, si és que realment podem, repetint fórmules ja conegudes. No hem de tenir por de fracassar; més aviat hauríem de tenir por de no fer res, d'estar esperant a què algú altre ens digui què hem de fer. I és que la por al fracàs és l'aliment de la inactivitat social.
A més, per a què allò que fem tingui un sentit no és necessari que tingui èxit. Si actuem d'acord a allò en què creiem, encara que les coses no surtin com esperàvem no podem parlar en cap cas de fracàs. I és que el que dóna sentit al que fem és fer-ho d'acord a allò que un creu. Per això el més important de la vida és preguntar-se contínuament pel propi desig. Sense esperar que ens diguin què hem de fer sinó fent allò que ve del desig. A l'hora de trobar el sentit de la pròpia vida no podem ser elements passius, cadascú ha de construir- se'l.
El dia a dia del sistema educatiu imperant (ja sigui de tendència conservadora o progressista, públic o privat) està marcat per l'homogeneïtzació, la fragmentació curricular i la jerarquia en la transmissió del coneixement. És un sistema que promou un tipus de persona que sustenta l'actual model social i econòmic precisament amb les seves accions quotidianes. Accions que no són sinó el resultat del dia a dia de l'educació que van rebre aquestes persones quan eren nens. I tot això funciona al marge de quins siguin els continguts que imparteixin les escoles. Més enllà de la influència en la comunicació i la política dels lobbys de poder, que certament només vetllen pels seus propis interessos econòmics, el que realment perpetua el model de societat actual és un sistema educatiu fonamentat en dirigir als nens cap a una sèrie d'objectius prefixats i al marge de les necessitats de la infància. Un sistema que produeix individus mancats d'autoestima, amb moltes pors i, per tant, manipulables.
El que acabeu de llegir són fragments de l'e-book que he publicat fa unes hores. Un llibre sobre educació i societat on podreu trobar apreciacions de l'Ada Colau, de la Teresa Forcades, de l'Arcadi Oliveres, d'en Joan Subirats... Si voleu saber-ne més i descarregar-vos-el, heu d'anar a encatsenlluita.blogspot.com.
Forma part del propi sistema fer creure als qui menys tenen que el sistema és just i qualsevol de nosaltres es pot veure traït per sí mateix en aquest sentit. En conseqüència, només millorarem aquesta situació si fem un canvi de paradigma; i això no es pot fer d'un dia per l'altre. És un treball que ha de durar anys i del qual difícilment en veurem els resultats ningú dels qui ahir estàvem participant en el debat; amb sort ho faran els nostres fills.
--
Perquè només podríem esperar l'èxit assegurat, si és que realment podem, repetint fórmules ja conegudes. No hem de tenir por de fracassar; més aviat hauríem de tenir por de no fer res, d'estar esperant a què algú altre ens digui què hem de fer. I és que la por al fracàs és l'aliment de la inactivitat social.
A més, per a què allò que fem tingui un sentit no és necessari que tingui èxit. Si actuem d'acord a allò en què creiem, encara que les coses no surtin com esperàvem no podem parlar en cap cas de fracàs. I és que el que dóna sentit al que fem és fer-ho d'acord a allò que un creu. Per això el més important de la vida és preguntar-se contínuament pel propi desig. Sense esperar que ens diguin què hem de fer sinó fent allò que ve del desig. A l'hora de trobar el sentit de la pròpia vida no podem ser elements passius, cadascú ha de construir- se'l.
--
El dia a dia del sistema educatiu imperant (ja sigui de tendència conservadora o progressista, públic o privat) està marcat per l'homogeneïtzació, la fragmentació curricular i la jerarquia en la transmissió del coneixement. És un sistema que promou un tipus de persona que sustenta l'actual model social i econòmic precisament amb les seves accions quotidianes. Accions que no són sinó el resultat del dia a dia de l'educació que van rebre aquestes persones quan eren nens. I tot això funciona al marge de quins siguin els continguts que imparteixin les escoles. Més enllà de la influència en la comunicació i la política dels lobbys de poder, que certament només vetllen pels seus propis interessos econòmics, el que realment perpetua el model de societat actual és un sistema educatiu fonamentat en dirigir als nens cap a una sèrie d'objectius prefixats i al marge de les necessitats de la infància. Un sistema que produeix individus mancats d'autoestima, amb moltes pors i, per tant, manipulables.
El que acabeu de llegir són fragments de l'e-book que he publicat fa unes hores. Un llibre sobre educació i societat on podreu trobar apreciacions de l'Ada Colau, de la Teresa Forcades, de l'Arcadi Oliveres, d'en Joan Subirats... Si voleu saber-ne més i descarregar-vos-el, heu d'anar a encatsenlluita.blogspot.com.
susanallapur.com
Hace tiempo que no escribo nada, así que ya va siendo hora. Les cuento que desde el pasado mes de junio trabajo por mi propia cuenta. Es un proyecto empresarial en el que colabora plenamente también Joan, aunque no hemos constituido aún ninguna entidad jurídica (como una SL) ni lo haremos hasta que el negocio no acabe de arrancar. Por eso, hoy por hoy, somos simplemente susana llapur.
MPM: hace un año
El 6 de julio del año pasado presenté la defensa del trabajo final del MPM (master in project management) junto al grupo 6 del B1, grupo de fin de semana (clases viernes y sábados) en el BES La Salle. Días después de la presentación intenté darme tiempo para escribir un post sobre esto, pero el tiempo ha ido pasando y... ya hace un año. Pero seguramente aún no es tarde. Un año justo después parece una buena ocasión para escribirlo.
El soporte informático de la presentación lo hicimos en Power Point, tal como pedían los profesores. Hicimos una presentación... original. No se parecía en nada a las presentaciones de las clases. En realidad, éstas no eran un soporte digital del guión de una clase. Eran los apuntes proyectados en la pantalla del aula.
El soporte informático de la presentación lo hicimos en Power Point, tal como pedían los profesores. Hicimos una presentación... original. No se parecía en nada a las presentaciones de las clases. En realidad, éstas no eran un soporte digital del guión de una clase. Eran los apuntes proyectados en la pantalla del aula.
com fer una rosa gran de roba
Com que ens van demanar que féssim unes roses grans de manualitats, per decorar l'escola de l'Edna el dia de Sant Jordi, hem aprofitat per gravar-ho i fer-ne un video.
Donem les gràcies a les Elisendes de Mares, Pirates i Princeses, on vam veure uns mocadors embolicats en forma de roses i ens van servir d'inspiració.
Donem les gràcies a les Elisendes de Mares, Pirates i Princeses, on vam veure uns mocadors embolicats en forma de roses i ens van servir d'inspiració.
día mundial de la poesía
La UNESCO propuso el día de la primavera (de este lado del charco ya que del otro es el día del otoño) para celebrar el Día Internacional de la Poesía y así se hace cada año en muchos lugares.
una tulipa de reciclats
A l'escola bressol de l'Edna, al costat de la porta de la seva classe, hi ha una mena de test amb unes flors fetes (crec que per una professora) amb una canyeta de xuclar, un envàs de iogurt i una mica de paper xarol. Ahir, quan vaig anar a recollir-la (a recollir a l'Edna, no a recollir l'escola) a l'hora de sortir, ella (l'Edna, l'escola no) volia endurse'n una (una flor, no una escola). I no podia perquè les flors són de l'escola, no són per ningú en particular. En conseqüència, la manera més fàcil de treu-re-la d'allà va ser dir-li que anéssim a casa a fer nosaltres unes flors com aquelles. I com que l'Edna és petita però no és tonta, vaig haver de complir la promesa. Aprofitant que feia mal temps com per anar al parc, es va menjar un iogurt, vam a anar a comprar paper xarol, vam agafar una canyeta de xuclar del calaix i ens vam posar mans a l'obra. La nostra flor és una mica més elaborada que la de l'escola, està una mica més folrada de paper, però és substancialment el mateix. Per si algú vol fer-ne unes d'iguales, us deixo a continuació unes fotos de l'elaboració que crec que són prou explicatives per sí soles.
educación y creatividad
Exposición sobre como el sistema actual de educación anula la creatividad, de Sir Ken Robinson. Está acompañada de lo que llaman Scribing. Las reflexiones me parecen interesantísimas, y la técnica del vídeo, brillante.
Lo he visto en la web de mi trabajo, tao.es.
En el blog de Verónica Vera está en forma de texto e imágenes estáticas.
Lo he visto en la web de mi trabajo, tao.es.
En el blog de Verónica Vera está en forma de texto e imágenes estáticas.
Subscribe to:
Posts (Atom)
