els riscos de la Wi-Fi a les escoles

Fa unes setmanes, vaig poder llegir un article sobre els riscos de la Wi-Fi que no vull deixar de comentar. L'autor és Pere León Fernández i l'article es va publicar al número 48 de la revista Viure en família, de l'any 2013. Porta per títol Té riscos la wi-fi a l'escola? i és, de fet, la resposta a la consulta d'un lector de la revista.

És un text que no em sembla gens bé. En part, pel que diu, però també, i sobre tot, per com ho diu. Per començar, l'ordre en què s'exposen els arguments en el text és, al meu entendre, tendenciós. Comença dient que la Wi-Fi és una tecnologia molt recent, que per això no hi ha estudis mèdics que demostrin que sigui nociva i que, per tant, no hi ha normativa que la prohibeixi. A continuació fa una sèrie d'observacions sobre el cos dels nens i possibles - només possibles - efectes adversos de la Wi-Fi i continua amb la recomanació de recórrer a un geobiòleg. I acaba amb una sèrie de consells sobre la millor manera de pal·liar els efectes nocius de les altes freqüències, cosa que sembla molt natural només si hem fet una lectura poc atenta i durant aquesta ens hem oblidat que al principi del text ens havien dit que no hi havia proves que la Wi-Fi fos nociva. Com veurem, si canviem l'ordre d'exposició del text la tendenciositat es fa evident i no se salva pràcticament ni una frase.

A més, si analitzem el text veurem que no és més que un seguit d'opinions i afirmacions matisades. Amb el guarniment de terminologia científica i fets comprovats que no aporten realment res al que s'està argumentant però contribueixen a crear una atmosfera de rigor. I no s'hi diu cap mentida perquè no s'hi fa cap afirmació categòrica. No obstant, és fàcil quedar-se preocupat pel que diu i convençut que hem d'evitar la Wi-Fi i moltes altres coses que no està comprovat que siguin nocives. Deliberat o no, tot un exercici de retòrica que segueix un esquema típic de qualsevol explicació pseudocientífica.

Reprodueixo a continuació l'article amb l'ordre canviat (i petites modificacions perquè la gramàtica i el flux del text segueixin sent correctes) intercalant-hi les meves observacions a cada part del text per a què pogueu veure tot plegat. Espero no infringir cap llei de protecció de la propietat intel·lectual.

Sabem i està demostrat que l'escorça cerebral dels nens és molt més fina i, per tant, permeable que la dels adults. Segurament, com qualsevol part del cos d'un nen, que tot ho té més petit i prim que un adult. Això fa que siguin molt més sensibles a les altes freqüències que desprenen les xarxes Wi-Fi, cosa que podria (podria, potser més endavant veurem perquè) provocar alteracions cel·lulars, sobretot en el cervell. Què és el que podria provocar alteracions cel·lulars? La Wi-Fi? Aquí hi ha un evident error de construcció de la frase, la qual, literalment, diu que el que podria provocar alteracions cel·lulars és la sensibilitat dels nen, cosa absurda. En tot cas, direm que, davant d'un agent que pugui provocar alteracions cel·lulars, qui en sigui més sensible (en aquest cas, per ser nen) s'hi veuria més exposat o afectat (en aquest cas en el cervell – si parlàvem de l'escorça cerebral, no serà a la punta d'un dit!). Val a dir, però, que amb la construcció errònia és fàcil 'donar la culpa' a la Wi-Fi. Si els alumnes pateixen de forma generalitzada símptomes com ara irritabilitat, baixes defenses, hiperactivitat o es posen malalts sovint, la Wi-Fi en podria ser la causa. També en podrien ser la causa moltes altres coses, perquè de nens amb irritabilitat, baixes defenses, hiperactivitat o que es posin malalts sovint ja n'hi havia abans que existís la Wi-Fi. 

Aquest tipus de tecnologies són massa recents com per tenir estudis mèdics dels seus efectes i, si bé no hi ha proves que sigui nociu per la salut, tampoc hi ha proves que no ho sigui. En països amb major conscienciació sobre això (hom pot pensar que la conscienciació és pels efectes nocius, però com que no hi ha proves que n'hi hagi, la conscienciació només pot ser per la manca d'estudis mèdics sobre els efectes de la Wi-Fi), com França i Anglaterra, s’estan retirant les Wi-Fi de les escoles, perquè diversos experts (estaria bé saber qui són i què els acredita com a experts) han considerat que provoca hipersensibilitat en els infants.

Davant la falta de cap normativa que us empari, l'única possibilitat efectiva és aconseguir la complicitat de la direcció del centre, i decidir a partir de dades científiques i fiables, comptant amb un geobiòleg i els aparells tècnics que poden mesurar, aula per aula, la intensitat de les radiacions. D'acord, però... què és un geobiòleg? Mirarem de saber-ho més endavant.

La normativa actual a l'Estat espanyol no prohibeix que s'instal·lin xarxes Wi-Fi a les escoles perquè no s'ha demostrat encara que siguin nocives. La millor manera de pal·liar els efectes nocius de les altes freqüències (si és que en tenen, perquè acabem de dir que no està demostrat que ho siguin) és prendre antioxidants (fruites i verdures) i evitar (sigui on sigui) l'exposició a la Wi-Fi durant la nit. Les famílies amb Wi-Fi a casa l'han d’apagar a l'hora d’anar a dormir (tot i que no sabem perquè hem de fer-ho, hem dit que no hi ha proves que sigui nociu per la salut), moment en què la glàndula pineal genera la melatonina necessària perquè el sistema nerviós central i les cèl·lules es regenerin, i cal preservar-la de radiacions que puguin alterar-la ('radiacions que puguin alterar-la'; acabem de dir, però, que no està demostrat que la Wi-Fi pugui fer-ho). Cal, també, (tot i què tampoc sabem perquè) eliminar els telèfons mòbils del dormitori, els aparells per vigilar nadons (que utilitzen altes freqüències) i evitar els telèfons sense fils a casa, que poden ser més agressius que les xarxes Wi-Fi. Estaria bé saber d'on surt aquesta darrera afirmació.

Vist el text, només ens falta saber què és un geobiòleg. Pere León es defineix, al web del seu estudi habitatsalut, com a arquitecte geobiòleg. Al mateix web, hi diu: La Geobiologia és la ciència que estudia les energies que emanen de la terra, i quina relació hi ha entre aquestes energies i els éssers vius. El Geobiòleg mesura les radiacions de cases i oficines amb aparells tècnics i fa propostes per eliminar-les. Segons wikipedia, però, la geobiologia és una altra cosa ben diferent.Tampoc no sembla que hi hagi uns estudis que acreditin com a geobiòleg, però Pere León és membre de la Asociación de Estudios Geobiológicos (GEA). GEA és una organització que, entre d'altres coses, proposa i defensa l'ús de la radiestesia, que segons el web de GEA és la ciencia o el arte que permite captar la información originada por los diferentes elementos a través del movimiento de instrumentos tales como varillas, péndulos, horquillas, lóbulos antena etc. [...] sino el propio ser humano el cual, en presencia del objeto de búsqueda y mediante la adecuada convicción y concentración mental, recibe la información precisa [...] (és a dir, sense convicció, no es rep informació). Parlem, per tant, de zahorís i de quelcom no demostrat i que podria no ser demostrable. Fa pocs dies es van celebrar unes Jornadas sobre la Geometría Sagrada organitzades per GEA.

Vull acabar demanant un favor a tothom que llegeixi aquest post. No us creieu res del que dic. Llegiu l'article original. Analitzeu-lo. Veieu la pàgina de Pere León i la de GEA. I que cadascú tregui les seves conclusions.