mondrian 2

El primer pas en la construcció de la futura reixa va ser fer-ne un disseny constructiu. Estava clar que el que en el quadre són línies negres havien de ser barres a la reixa, però calia decidir moltes més coses. Com que no teníem ni idea de quins materials hi havia disponibles al mercat, després d'uns pocs esboços vam fer visites al Leroy-Merlin, al Servei Estació i a la nostra ferreteria de referència. Dues van ser les decisions que van determinar constructivament la reixa: el sistema d'unió de les barres entre sí i la solució per als espais entre barres que són massa grans per oferir protecció. Decidits aquests dos aspectes vam poder fer un dibuix complet amb tots els cargols.

Les xapes

Amb això dels espais massa grans entre barres semblava que Mondrian ja hagués pensat en nosaltres quan va pintar el quadre. En el cas d'una barana, entre els barrots o elements de protecció que sigui no ha de poder passar una esfera de 12cm de diàmetre (així m'ho van ensenyar quan vaig fer arquitectura). Vam pensar que aquest era un bon paràmetre, de manera que el disseny de la reixa havia de complir aquesta regla. Escalat el quadre de Mondrian a les dimensions de la finestra, vam dibuixar les barres, comptant que les faríem amb perfils tubulars quadrats d'acer de 20mm de costat. El resultat va ser que tots els rectangles que al quadre de Mondrian eren blancs o grisos tenien una dimensió, al dibuix de la reixa, d'aproximadament 12cm. Només vam haver de fer alguns ajustos en l'escala global i alguns ajustos menors en la dimensió d'algun dels forats per aconseguir que no passés una esfera de diàmetre 12cm per cap dels forats equivalents a quadrats blancs o grisos del quadre. Així doncs, tots els forats resultants pels quals hauria passat l'esfera de més de 12cm de diàmetre, al quadre eren de color vermell, groc, blau o negre. Només calia trobar una solució per a aquests forats en els quals, des del punt de vista del disseny, podíem jugar amb el fet que eren els rectangles de color. Gràcies, Mondrian.

Després de considerar algunes alternatives, vam decidir que les àrees que al quadre són de color serien xapes perforades a la reixa. A cada color li correspondria un perforat diferent, a excepció dels rectangles negres que serien de xapa sense perforar. Tant al Servei Estació com al Leroy Merlin tenien xapes perforades per tots els gustos (bé, per tots no, però suficients per a nosaltres). Entre les barres i la xapa resten una superfície de ventilació i il·luminació significativa a la finestra, aproximadament un 30%, però sembla un valor acceptable.

El sistema d'unió entre barres

Pel que fa al sistema d'unió entre barres, el que finalment vam triar implicava uns escairets, barra roscada que caldria tallar a la mida i femelles. Moltes femelles. Podríem haver utilitzat cargols del llarg apropiat i la meitat de femelles. Però això donava com a resultat una asimetria de les unions que no ens acabava de fer el pes (cap de cargol per un costat i femella per l'altre).

Com que jo mai no havia fet una cosa així, no vam fer una llista de la compra i ens vam llançar a comprar-ho tot. Ves a saber si la construcció era viable, després de tot. Per tant, vam comprar un parell de perfils quadrats, una barra roscada, unes quantes femelles, quatre escairets i una xapa sense foradar. Uns quants talls i forats després, quedava demostrat, llavors ja sí, que fer la reixa era només qüestió de posar-hi prou hores.

Ja podíem anar a comprar tot el material. A veure...

• 9 perfils quadrats de 20mm de costat i 2m de llarg. D'acer sense protegir, ja el pintaríem.
• 8 barres roscades de 4mm de diàmetre i 1m de llarg. D'acer zincat.
• Quatre xapes diferents: llisa, amb foradets quadrats, amb foradets rodons i amb foradets quadrats més grossos. Totes d'acer sense protegir menys aquesta última que només la teníen en acer.
• Quasi 100 escairets.
• Xapetes per subjectar la xapa més foradada.
• Unes 500 femelles per rosca de 4mm. 500 femelles?! A veure... m'he equivocat. Tornem a contar-ho. Doncs no, no m'he equivocat. 500 femelles. Recoi...
• Uns 50 cargols de 4mm de diàmetre i 30mm de llarg per subjectar les xapes als perfils.
• Pintura protectora. Blanca. No cal pintar primer amb protector i després amb pintura blanca, sinó que ve tot en un únic producte que, a més, pots aplicar directament sobre ferro rovellat.
• Silicona per tancar les unions entre els escairets i les barres que d'altra manera no podrien quedar del tot protegides en pintar-les.
• Aiguarràs per la pintura i acetona per desgreixar l'acer abans de pintar-lo. Al final, però, vam comprar un únic producte que servia per a les dues coses.
• 4 escaires per subjectar la reixa a la paret.
• 8 cargols (de 15cm de llarg) per collar els escaires a la paret, i sengles volanderes (les arandeles de tota la vida).
• 8 cargols (de 7mm de diàmetre) per collar la reixa als escaires de la paret, i les corresponents femelles.

I vinga. A serrar (vaig trencar 6 serres), foradar amb el trepant (quin coi de paraula, no? tota la vida ha sigut el taladru) i broques (en vaig gastar, literalment, 5, i comprar-ne una d'especial, de 20cm, per fer els forats pels cargols de 15cm de llarg), collar, siliconar, pintar i instal·lar-la a lloc. Crec que no val la pena dir gran cosa més. Únicament afegiré que, com que la reixa està muntada entre les fulles de la finestra i la persiana, vam haver d'instal·lar-la en dos trossos: la barra de dalt de tot per un costat i la resta per l'altra. I collades entre sí in situ. Aquí teniu unes fotos del resultat.

La reixa de dia

La reixa de nit

Unions de barres entre sí

Una altra unió de barres entre sí i una unió de la reixa amb la paret