mondrian 1

Quan vam pensar com moblar l'habitació de l'Edna, la nostra filla, vam decidir que el llit havia d'anar sota la finestra. Vam menysprear un dels principis del mil·lenari Feng Shui i el llarg braç de Fu-Manxú no va tenir compassió de nosaltres.

Tot va anar molt bé mentre l'Edna dormia al bressol. Ja sabeu que els bressols són com un tancat per bestiar, de manera que mentre l'infant no passa de saber posar-se de peu i caminar maldestrement, els pares no s'han de preocupar per la seguretat del nen quan el deixen dormint. Però els nens creixen i va arribar el dia en què l'Edna no només podia posar-se de peu. Un vespre del passat estiu, en posar-la a dormir, vam poder observar que mentre recolzava sobre el seu peu esquerre, era capaç de fer arribar el seu peu dret fins a dalt de tot del tancat. Amb aquest simple gest, amenaçava amb saltar i obrir-se el cap en qualsevol moment, així que vam haver de prendre mesures: havíem de canviar el bressol per un llit.

Arribats a aquest punt, us he de dir, als que no ens coneixeu, que a casa nostra el mobiliari que no és d'Ikea és de bricolatge. El llit de l'Edna el vaig fer jo mateix i té la seva gràcia, de manera que potser en faré un post més endavant. Però ara no volia parlar-vos del llit; és només un actor secundari, en aquest post. El cas és que la seva entrada en escena ens va obligar a fer més canvis. En primer lloc hi havia el risc evident, que és que l'Edna caigui a terra (fa quatre dies li va passar), cosa que ens obliga a posar al costat del llit, cada nit, el matalasset del bressol, en el que vindria a ser per a ell com una segona oportunitat. Aquest risc, però, no és el més important. Com que el llit és relativament alt, l'Edna pujada de peus al damunt arriba sense gaire dificultat al pany de la finestra. Encara que vivim en un segon pis i l'habitació de l'Edna dona al pati que està un pis més avall, això per si sòl no entranya cap perill, perquè hi ha la persiana. Però és que les persianes de casa són elèctriques i s'obren prement un botó. Quan vam posar l'Edna per primer cop sobre el seu nou llit, li va faltar temps per prémer el botó amb un dels seus ditets. Teníem un problema.

Segur que més d'un dirà: Això us passa per posar-vos finestres elèctriques. Burgesos, més que burgesos. Podria ser, però venien amb la resta del pis. La solució que ens va venir al cap va ser posar una reixa de protecció. Farem venir algú a fer un pressupost? Sí, ya buscaremos a alguien. I això no ens costarà molta pasta? Puede ser, pero que hi farem? És que jo amb fusta faig el que calgui, però una reixa hauria de ser metàl·lica. Podem comprar els perfils, però caldria soldar-los, i amb això si que no m'atreveixo. És clar que... potser no caldria soldar-los. Al cap i a la fi no és una reixa perquè no entrin, sino perquè no caigui la nena. Si subjectem les barres entre sí amb cargols, sí que la podríem fer nosaltres... Y si la hacemos nosotros hagamos un Mondrian. Ostres, jo estava pensant quasi el mateix...

És cert que hi havia altres solucions, i prou que se'ns van acudir. Podríem haver posat un interruptor ben amunt amb el que es pogués desconnectar el motor de la persiana. O posar una clau al pany de la finestra. Però la idea de fer una reixa a partir d'un quadre de Mondrian era massa engrescadora. Ja no hi havia res a fer. Ja estàvem liats.

Dibuix de Composition avec grande
surface en rouge, jaune, noir, gris
et bleu

I quin Mondrian? ([mon'drian], ['mondrian]? Abans de fer la reixa sempre dubtava. Resulta que el seu nom original és Pieter Mondriaan [ˈmɔndriaːn]  i després se'l va conéixer com a Piet Mondrian [ˈmɔndriɔn]. Vikipèdia dixit. En resum, amb la tònica al principi). Jo vaig fer una cerca d'imatges amb, com no, el Google. Al cap de ben poc vaig tenir clar que volia fer la reixa a partir dee Composition avec grande surface en rouge, jaune, noir, gris et bleu (Composició amb gran superfície de color vermell, groc, negre, gris i blau). Li vaig mostrar la imatge a la Susana i ella em va dir Ah, yo ya me imaginaba la reja con éste desde el principio. En fi.

En el proper post, el muntatge i el resultat.