una tulipa de reciclats

De reciclats, per dir-ne d'alguna manera. I de seguida entendreu perquè ho dic.

A l'escola bressol de l'Edna, al costat de la porta de la seva classe, hi ha una mena de test amb unes flors fetes (crec que per una professora) amb una canyeta de xuclar, un envàs de iogurt i una mica de paper xarol. Ahir, quan vaig anar a recollir-la (a recollir a l'Edna, no a recollir l'escola) a l'hora de sortir, ella (l'Edna, l'escola no) volia endurse'n una (una flor, no una escola). I no podia perquè les flors són de l'escola, no són per ningú en particular. En conseqüència, la manera més fàcil de treu-re-la d'allà va ser dir-li que anéssim a casa a fer nosaltres unes flors com aquelles. I com que l'Edna és petita però no és tonta, vaig haver de complir la promesa. Aprofitant que feia mal temps com per anar al parc, es va menjar un iogurt, vam a anar a comprar paper xarol, vam agafar una canyeta de xuclar del calaix i ens vam posar mans a l'obra. La nostra flor és una mica més elaborada que la de l'escola, està una mica més folrada de paper, però és substancialment el mateix. Per si algú vol fer-ne unes d'iguales, us deixo a continuació unes fotos de l'elaboració que crec que són prou explicatives per sí soles.

el que està passant, en 131 segons

La portada d'avui del programa El Cafè de la República de Catalunya Ràdio, dirigit per en Joan Barril, descriu a la perfecció, al meu entendre, la situació dels països que anomenem desenvolupats en perspectiva. Com que em sembla molt bona, la he transcrit per reproduir-la aquí.

Normalment, en Joan Barril és qui fa la portada i qui, entenc, n'és l'autor. Avui estava malalt i ha estat Maria Eugènia Lozano qui l'ha dita. Suposo que igualment en Joan Barril n'és l'autor, però realment no ho sé. En qualsevol cas, em sembla brillant.

venjança

Avui a la ferreteria m'han estafat 10 cèntims. La compra valia 13.62 euros. D'entrada jo he pagat amb 23.70: un bitllet de 20 euros, una moneda de 2 euros, una de 1 euro, una de 50 cèntims i una de 20 cèntims. La caixera m'ha demanat si tenia 2 cèntims, perquè eren 13.62. He mirat si en tenia i, com que sí, li he donat els 2 cèntims. Ella m'ha retornat 10 euros i m'ha dit gràcies. Li he dit que li havia donat 72 cèntims i ella m'ha repetit una i una altra vegada que eren 62. Li he dit que bé, que no vindria de 10 cèntims, i me n'he anat.

Però quan he sortit de la ferreteria he vist clar que per la caixera sí que venia de 10 cèntims, perquè ella no hi ha renunciat. Tot plegat m'ha semblat una mica patètic venint de la ferreteria a la que compro habitualment des de fa més de 5 anys. I he decidit que quan hi torni a anar m'enduré alguna cosa per valor dels 10 cèntims, encara que no la necessiti. Uns cargolets.  Unes femelletes. Unes volanderetes. Un escairet. Qualsevol d'aquestes coses petitones que tenen exposades a granel a la ferreteria i que cada vegada que les veig penso en la quantitat de gent que se les deu endur sense pagar. Llavors he pensat també que, precisament perquè s'hi pot fer això, una ferreteria deu ser un dels pitjors comerços que hi ha per estafar 10 cèntims a un client.