Les darreres pluges van deixar una mica malmès un dels nostres paraigües. Conec les necessitats dels fabricants d'aquests estris, i sé perfectament que la seva subsistència depèn de què gent com jo compri paraigües amb certa periodicitat. Al cap i a la fi, ja sabem que no és que no es puguin fabricar paraigües més resistents, és que seria la ruïna dels fabricants. Però aquest cop vaig decidir no complir amb les meves obligacions de consumista i contribuir una mica més a la crisi: volia reparar el paraigua i ho vaig fer.
Per si algú més vol apuntar-se al carro, aquí us explico com ho vaig fer i us mostro unes fotos del procés.
triar un dit
Divagava jo fent zàpping, quan vaig ensopegar amb España Directo. Per a qui no ho sàpiga, un magacín informativo que hace cada tarde una crónica social de España (wikipedia dixit) a TVE1. Doncs deia que vaig ensopegar amb el programa i feien un reportatge sobre un home que va ser l'únic comprador d'un pis d'una promoció de vint habitatges. L'interès de l'assumpte estava en què els serveis comuns de l'edifici no s'han arribat a donar d'alta i no funciona la llum de l'escala, ni l'ascensor, ni tampoc la calefacció que resulta que està centralitzada. Se suposa que es tractava de fer una denúncia pública d'aquesta situació en què l'habitatge no és habitable.
El reportatge, la veritat, no em va semblar que tingués cap interès, i la manera de fer del periodista estava ben lluny d'agradar-me. Però la imatge del reporter mostrant la pols de la barana de l'escala em va impactar. És aquesta:
El reportatge, la veritat, no em va semblar que tingués cap interès, i la manera de fer del periodista estava ben lluny d'agradar-me. Però la imatge del reporter mostrant la pols de la barana de l'escala em va impactar. És aquesta:
Com que vaig escàs de temps, només puc repostejar coses que veig. Avui, un web que he descobert al blog de l'Hèctor: fuck yeah dementia!!1!. Aquest és un exemple del que s'hi troba:
Subscribe to:
Posts (Atom)
